Josep Maria Quintana

Estimat director:

Potser perquè m’han defraudat massa vegades, potser perquè molt sovint són propicis a fer arranjaments o transaccions que no em convencen per tal d’acontentar a uns i altres (que sol ser la manera de no acontentar ningú), no m’esperava que els responsables del Nobel de la Pau elegissin aquest any l’advocadessa iraniana Shirin Ebadi per a donar-li aquest importantíssim guardó. I crec que la decisió de l’Acadèmia sueca ha estat encertada perquè és francament lloable que, en uns moments com els actuals, s’hagi elegit una dona musulmana que, sense abdicar de cap de les seves conviccions, ha sofert el pes de la intolerància dels clergues del seu país per defensar els drets humans.

(more…)

Estimat director:

No vaig veure’t a la conferència del professor Berzosa que obria el curs de l’Ateneu i tinc la impressió que et vas perdre un esdeveniment d’importància perquè, acostumats a sofrir la verborrea dels polítics (que sol ésser tant contundent com vàcua), escoltar la reflexió intel·lectual resulta un plaer. D’altra banda, el discurs que va oferir-nos el rector de la Complutense no sols em va resultà plaent pel to —reposat i clar— en què va pronunciar-se, sinó perquè va ser capaç de desbrossar un greu problema mundial —el que provoca la desigual distribució de la riquesa entre els estats— sense concessions a la demagògia, sense necessitat de fer-nos sentir en l’obligació d’haver de militar en l’esquerra més extremosa per a compartir els seus sentiments i per a prendre consciència que cal d’alguna manera qüestionar l’actual estat de coses si és que volem un món més just.

(more…)

Estimat director:

No sé si a tu et passa com a mi que, d’uns anys ençà, tot i que els diaris nacionals ens proveeixen de grans magazines setmanals on es tracten molts temes, em sent orfe d’una revista que abordi la política, la literatura, la cultura, en un to serè, profund, crític i sense parti pris per mor de posicions polítiques, ideològiques o, el que és encara pitjor, empresarials. Hi ha, és cert, suplements setmanals que m’interessen i que intent llegir amb fruïció, però em manca aquesta revista setmanal que no he tornat a tenir en les meves mans d’ençà que, fa vint-i-tres anys, va desaparèixer la revista “Destino”.

(more…)

Estimat director:

Més enllà del caire inevitablement demagògic (inevitablement?) amb què els plantejaments electorals solen tenyir el conjunt d’opinions (en pro o en contra) de fets com, per exemple, la passada guerra d’Iraq (si és que ens és permès de parlar-ne com d’una cosa passada), penso que podem reconèixer sense por d’equivocar-nos que el conservadorisme americà que representen Bush i el seu equip polític no brilla precisament per la seva intel·ligència, encara que mostra uns perfils ideològics i intel·lectuals perfectament clars: Els conservadors del Partit Republicà volen situar l’ordre mundial sota l’hegemonia efectiva dels Estats Units, destruir els enemics d’Amèrica i reduir a la impotència (si no eliminar) les Nacions Unides o qualsevol altre institució que pretengui exercir una autoritat internacional.

(more…)

Estimat director:

No sé si t’has aturat a pensar per què ha servit en el nostre país l’estèril debat sobre la ja pràcticament desapareguda ecotaxa. Potser la resposta més fàcil seria dir que no ha servit per a res. Però no estaríem davant una resposta exacta, perquè l’estèril i pobre debat ha servit per a comprendre moltes coses, encara que cap d’elles no em resulti plaent.

(more…)