Josep Maria Quintana

Estimat director:

Et confés que l’atracció que damunt meu han exercit França i la cultura francesa no m’impedeix de veure (amb un cert dolor, evidentment) la costa avall per on lentament aquell gran país va precipitant-se. Un antic primer ministre condemnat, un president que escapa a la justícia per mor del seu càrrec, una societat dividida que no sap com ha d’integrar els immigrants i un govern que, tot i la seva debilitat, es mostra arrogant a l’hora de reivindicar la seva primacia a Europa, donat lliçons a tort i a dret, com si estàs en condicions de fer-ho.

(more…)

Estimat director:

He llegit el llibre que Miquel Àngel Limón ha escrit sobre la relació de Josep Pla amb Menorca (“Josep Pla i Menorca. Els cants de sirena d’un illòman” IME, 2003). Admirador de Pla, el llibre m’ha interessat perquè en ell s’hi destrien aquells elements de l’obra i de la vida de l’escriptor empordanès que d’alguna manera el vinculen a la nostra illa. Ens parla de les seves estades (no sempre fàcils de precisar) entre nosaltres, d’alguns dels seus articles que van referència a elements vinculats a la nostra realitat física (la meteorologia, el mar…) o cultural (el formatge, la salsa maonesa…), i també d’alguns menorquins —com diu Limón— que naveguen “en el mar planià” i en el qual, per cert, gairebé s’hi ofeguen, com Àngel Ruiz i Pablo, al qual (i amb raó) Pla pentina de valent: “El senyor Ruiz i Pablo —escriu Pla— havia passat anys posant bastons a les rodes i fent tota classe d’intrigues per treure de la direcció de La Vanguardia el pobre i melangiós senyor M.S.Oliver. ¿Què pretenia aquell estrany personatge? ¿Posar-s’hi ell? Només de pensar-hi fa rebentar de riure”. També en surt força mal parat Cosme Parpal i Marquès, aquell obscur catedràtic que, per cert, guanyà la càtedra al gran Eugeni d’Ors (fet que qüestiona, i no poc, l’endogàmia que sovint hi ha hagut —¿n’hi ha encara?— en les oposicions a càtedra dins les Universitats). De Parpal diu irònic que “va vestit de paisà. Porta jaqué. Sembla un colom: cama prima, pantalons estrets, ventre alt i imponent, cap petit, front fugitiu, cabells cap al clatell, tot el cos tirat endarrera d’una manera tan acusada que, quan acciona amb el bastó, no i toca mai al terra. Les cues del jaqué li fan uns saltets d’una comicitat irresistible”. Més divertit, però, que el text de Pla és que, a l’edició de les obres de Parpal que es va fer a Menorca, uns anys endarrera, l’editor iniciés el llibre amb aquesta citació galdosa de Pla, en lloc d’oblidar-la en el més ignot racó.

(more…)

Estimat director:

Finalment no hem pogut saber què va negociar Carod Rovira amb els líders d’ETA perquè ell no ens ho ha dit i aquests han afirmat que no van arribar a cap acord. Per tant, no ens és permès de saber si és o no veritat que, entre d’altres coses, el polític català va negociar una mena de “pau separada” de Catalunya. De fet, uns anys endarrera, Carod va demanar públicament a ETA que no assassinés a Catalunya. I a pesar de les crítiques que va rebre per haver dit això, hem de reconèixer que ell va saber mantenir la seva posició amb la mateixa fermesa que ho ha fet ara. No et vull, però, parlar de Carod, sinó que, tot recordant Carod, et parlaré d’un altre moment clau de la història de Catalunya en el qual s’aixecaren també rumors, més o menys documentats, sobre la negociació d’una “pau separada” de la resta de l’Estat espanyol.

(more…)

Estimat director:

Em permetràs que, en aquests començaments d’any i un cop il cavaliere Berlusconi ha deixat la presidència de la Unió europea a mans dels irlandesos, torni sobre la Constitució europea que, francament, m’agradaria poder veure en vigor encara que tinc la impressió que no avançarà de manera espectacular en els propers temps. De fet, els irlandesos, que acaben d’iniciar la presidència de l’UE el passat dia primer de gener, i que l’exerciran al llarg dels sis primers mesos de 2004, no tenen la intenció de precipitar-se. El fracàs enregistrat per la presidència italiana —que havia optat pel mètode de “cimera marató” per a finalment acordar la Constitució europea— els ha convençut que calia primerament de palpar el terreny amb calma i, sobretot, deixar reposar les coïssors que s’han produït. Tanmateix els irlandesos volen donar a entendre que seran a temps de retornar sobre la qüestió després de la cimera que presidiran més o menys a mig mandat, la qual els permetrà de copsar la voluntat dels Estats implicats.

(more…)