Estimat director:
Espero que no t’estranyis amb aquesta correspondència que enceto damunt les pàgines del nostre diari (i et prec que, aquest cop, donis al terme “nostre” un sentit exclusivament sentimental), en l’esperança que em pugui servir d’esperó per a reflexionar sobre algunes de les moltes coses que es ventilen damunt seu. D’altra banda penso que això pot ser fortament excitant perquè, en aquest món virtual de la premsa, en aquest món que no és tal com és sinó tal com es conta que és, la “realitat” sol perdre les característiques pròpies del seu ésser més originari per a esdevenir una metàfora de sovint no sabem què. I això perquè els qui l’interpreten també molt sovint esdevenen ells mateixos una metàfora, i no sempre la més encertada, d’allò que diuen o creuen ser.
Josep Maria Quintana 