Josep Maria Quintana

Estimat director:

Després del pacte de govern signat pel PSC, ERC i ICV que ha donat la presidència de la Generalitat a Pasqual Maragall i el poder a una esquerra plural on hi ha socialdemòcrates, nacionalistes radicals, comunistes i ecologistes, puc entendre el discurs d’Artur Mas (CiU) que critica el PSC (“ha cedit el poder per a obtenir la presidència”) i fustiga ERC (“per a obtenir el poder ha pactat amb un partit sucursalista de Madrid”), però el que no puc entendre i menys encara compartir és el discurs catastrofista del Partit Popular i, sobretot, del govern Aznar, per la signatura d’un pacte que ha evitat el que fins avui jo em creia que era el perill més gran que podia afectar una societat (i en això tenia la impressió d’estar d’acord amb el PP): el seu fraccionament en dues meitats irreconciliables, la nacionalista i la no nacionalista.

(more…)

Estimat director:

En un curt viatge a París per a veure el meu bon amic Evaristo Moll-Vidal, que acabava de celebrar els seus noranta-dos anys (el qual, per cert, m’ha regalat una magnífica col·lecció —50 volums— de les obres completes d’Alexandre Dumas), he pogut comprovar la virulència del debat que s’està vivint en el país veí entorn de la possibilitat que les joves musulmanes utilitzin el vel a les escoles. El problema encara no s’ha desvetllat aquí, però no m’estranyaria gens que, un dia o altre, comencéssim a tenir-lo present encara que el concepte “laïcitat” no té entre nosaltres el mateix valor que a la França republicana on —permet-me un joc de paraules— se’l considera com a sagrat.

(more…)

Estimat director:

No sé si tu i jo acabarem veient una Constitució Europea, ni sé tampoc si aquesta podrà implicar els beneficis polítics que suscita, però el cert és que s’avança vers aquest objectiu i això crec que s’ha d’avaluar com a extraordinàriament favorable. Tanmateix el camí no serà fàcil com s’ha vist a la conferència dels vint-i-cinc ministres d’Afers estrangers que s’han reunit a Nàpols els passats 28 i 29 de novembre, en un moment particularment difícil a conseqüència de les maniobres que els dos pesos pesats de la Unió (Alemanya i França) han dut a terme per estalviar-se de complir les regles europees en matèria de dèficit públic, decisió que ha despertat els temors dels estats més petits (o menys poderosos) respecte del projecte de Constitució preparada per la Convenció.

(more…)

Estimat director:

Crec que d’alguna manera podria afirmar-se que els homes i dones de la nostra generació descobrírem els valors de la política, la fascinació per la democràcia i l’afany per la llibertat amb la gran sotragada que, per al món, va significar el magnicidi de John Fitzgerald Kennedy, a Dallas, el 22 de novembre de 1963. Aquests dies, doncs, s’ha commemorat el quarantè aniversari d’una tragèdia que commocionà el món i que esberlà en nosaltres la il·lusió que teníem posada en un home que havíem observat amb atenció i també idealitzat a partir, possiblement, d’una gran ignorància. Però no hi ha dubte: la mort del jove president nord-americà ens va despertar del somni i ens abocà de cop dins la realitat o, com a mínim, dins un món que era força menys idíl·lic i molt més sòrdid del que fins aleshores imaginàvem.

(more…)