Josep Maria Quintana

Estimat director:

Tots els qui hem estat temptats (i continuem essent-ho encara) d’escriure una novel·la, ens hem passat hores i hores per a definir-ne el què. En una presentació de les moltes a què he assistit, l’autor parlava de literatura (i més concretament de novel·la) i venia a dir que aquesta només es pot fer sobre personatges que no s’ajustin al que podríem considerar com el perfil normal dels humans. Segons ell, no es pot escriure sobre una persona vulgar, sobre una persona a la qual no li passin coses estranyes que l’apartin, podríem dir, del comú. Permet-me que en discrepi afectuosament.

(more…)

Estimat director:

D’ençà que vaig escoltar les declaracions de la nova directora general de la televisió de les Illes Balears (IB3) dient que l’essencial d’aquesta televisió serà el bilingüisme i la defensa de les nostres famosíssimes “modalitats” ja dorm tranquil. Com una marmota. I ja veus que jo escric “dorm” i no “dormo” (o “dorme”, com dirien els valencians) perquè possiblement si escrivís una d’aquestes modalitats tu no m’entendries, i seria fatal. Que n’és de trist, amic director, tenir una llengua tan carregada de modalitats!

(more…)

Estimat director:

Un lector més diligent que tu, que analitza amb lupa les meves cartes, em comenta l’apareguda fa dos dijous i em diu coses força interessants que m’agradarà d’explicar-te. Ah, per cert! El meu lector no és de lletres, és físic per més detalls, circumstància que d’alguna manera l’allibera del dolce dire niente de què parlava l’altre dia Ignasi Mascaró i ens convida a tenir-lo en compte. Comprova-ho per tu mateix: “El llibre que m’estic llegint ara es diu L’usage du monde, i el seu autor és Nicolas Bouvier, un Suís que va anar en cotxe des de Ginebra fins a l’extrem orient durant els anys 50. Les primeres nevades el van agafar a Tabriz, una ciutat de l’Azerbadjan que en aquells moments, i encara ara, es troba en territori persa. Com que la neu i el cotxe són incompatibles, es va haver de quedar en aquelles terres tot l’hivern, i més concretament en aquella ciutat. Bouvier ens explica moltes coses del que allí va veure: L’ashura, la relació entre sunnites i xiïtes… Respecte d’això darrer ens explica que l’odi entre ells era visceral i que, a més, la majoria de sunnites de Tabriz eren kurds, circumstància que feia que l’odi que els professaven fos encara més intens. Aquest arribava fins al punt que, si un kurd es moria a la ciutat, no tenia un enterrament digne. D’altra banda, convé saber que els xiïtes els enterraven panxa cap avall i mai mirant cap a la Meca, per tal que no anessin al Paradís.

(more…)

Estimat director:

Si primer va ser l’estupor i després la impressió d’horror i de dolor, avui allò que demanen els ciutadans és saber la veritat, tota la veritat. Sortosament les investigacions avancen i la policia ha detingut ja molts implicats en els atemptats de l’11-M. I als que no han detingut —oh Déu meu!— s’han immolat. El que sí sembla és que hi ha força indicis que permeten relacionar els autors dels assassinats de l’11M amb els autors dels assassinats de Casablanca, el 16 de maig de 2003.

(more…)

Estimat director:

El fangar en què s’ha convertit l’Iraq després d’un any d’ocupació (durant aquest mes de març s’hi han produït més de 250 morts en diferents atemptats i enfrontaments militars) demanda una explicació força més complexa de la que imputa tots els mals a la intervenció (il·legal, possiblement) dels Estats Units. Perquè, més enllà de l’opinió que ens mereixi l’actuació de Bush i de Blair en el derrocament de Sadam Hussein, que és la que, de fet, ha destapat tot l’actual conflicte, haurem de convenir que aquest era ja present dins les estructures polítiques, religioses i socials de l’Iraq, tot i que la fèrria dictadura de Sadam —que no dubtà d’aplicar mesures genocides per mantenir-lo dominat— no el deixava aflorar.

(more…)