Josep Maria Quintana

Estimat director:

Fa molt pocs dies que els diaris i les ràdios ens sorprenien amb la notícia dels atemptats d’Istanbul on Al Qaeda provocà un reguitzell de morts en el més gran dels atemptats succeïts a Nova York d’ençà l’onze de setembre de 2001. Dues setmanes després d’haver fet volar un conjunt residencial a Riad i cinc dies després de destruir dues sinagogues a Istanbul, els homes d’Ossama Bin Laden devastaren dos objectius britànics també a la capital turca: el consolat i la seu del banc HSBC. Resultat: com a mínim 27 morts —entre ells el cònsol, Roger Short— i més de 450 ferits, la majoria musulmans.

(more…)

Estimat director:

Un dels més grans periodistes que ha donat Catalunya, Gaziel, escriu en les seves memòries aquest text: “La via més popular de la ciutat feia por i goig de veure. Anava curulla de gom a gom, entre dues fileres de tramvies parats, que arribaven des de la Porta de la Pau fins a la plaça de Catalunya. Totes les faroles duien un penjoll de gasa negra. La majoria dels balcons i finestres també estaven endolats. Les botigues eren tancades, amb els botiguers i dependents a les portes, o anaven tancant a mesura que l’hora avançava i la comitiva llunyana s’anava apropant. Els arbres es veien plens d’homes del poble, xics i grans, penjats a les branques. No es podia fer un pas, ni amunt ni avall. Allò no era Corpus, ni una manifestació política, ni un aplec de festa, no s’assemblava a res conegut. Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser no havia donat encara mai per ningú. Era la capital de tot un poble, que expressava el seu dolor per la mort d’un poeta”.

(more…)

Estimat director:

És natural que la iniciativa del govern basc coneguda popularment com el “pla Ibarretxe” hagi provocat tota mena d’opinions, fins les més contradictòries. Com ho és també que no vegin les coses de la mateixa manera els qui es confessen nacionalistes que els qui no són partidaris d’aquesta ideologia. I fins i tot és comprensible que tinguin una visió particular de la proposta aquells que, sense ser nacionalistes perifèrics, no fan tampoc professió d’un nacionalisme d’estat que, per cert, és una filosofia que té una munió d’adeptes entre nosaltres.

(more…)

Estimat director:

Encara que maldem explicar tot el contrari, la veritat és que els escriptors solem tenir una gran vanitat personal. De fet, normalment estem convençuts que el que hem escrit mereix la consagració canònica i no són poques les vegades que dubtem dels nostres companys d’ofici als quals, si bé de portes a fora solem alabar, en cachette ens agrada de sotmetre a la més dura de les nostres crítiques. No és aquest el meu cas respecte d’un escriptor que acaba de morir, creador d’una literatura que, si bé no és aquella en la qual jo em sent més a gust, configura un llegat literari de primera magnitud.

(more…)