No és fàcil escriure un article que mostri algun aspecte original després d’una setmana de vertigen on hem pogut llegit tota mena de comentaris sobre les eleccions autonòmiques i municipals del passat diumenge.
Sé, doncs, que no diré res de nou si afirmo que l’esquerra d’aquest país ha sofert els efectes d’un tsunami (aquest sí vertaderament democràtic) que ha foragitat el PSOE del poder a molts ajuntaments i comunitats autònomes per donar-lo al PP que, en no pocs indrets, per consolidar les places guanyades haurà d’arribar a un acord amb VOX, de la mateixa manera que el PSOE es va veure obligat a pactar amb UP i, com ara hem vist, en el remei ha trobat la malaltia.
Sé de sobres que els resultats electorals es presten a moltes lectures, però no es poden discutir algunes veritats que em semblen incontestables: La primera, que el PP ha tenyit de blau el panorama espanyol amb una gran victòria. La segona, que el PSOE no ha perdut tan de suport com sembla (uns 400.000 vots en total), perquè fins i tot en comunitats autònomes on deixarà de governar, ha tret més vots que el 2019 (València i Balears, per exemple). Tercera, que l’esquerra d’UP s’ha enfonsat (no tant com Ciutadans, però gairebé) i és la causa de la gran derrota de l’esquerra. I a l’últim, que VOX ha posat “una pica en Flandes” i segurament donarà molt de poder al PP, però serà un llast del qual als populars els costarà desprendre-se’n. I si l’acull amb els braços oberts, no em sorprendria que els acabés passant el mateix que ara li ha passat al PSOE: que l’acció radical de VOX (com ara l’acció radical de Podem en algunes lleis molt controvertides) acabi per malbaratar el que podria ser una acció intel·ligent i centrada del PP.
Juliana deia, fent una imatge metafòrica, que el PP ha conquerit tots els antics territoris de la Corona d’Aragó (tret de Catalunya). Jo hi afegiria que les eleccions han estat una mena de Nova Planta per a aquests territoris que s’han “borbonejat” –o potser hauríem de dir “aznaritzat”—, ja que han retornat a l’Espanya que, en molts casos, s’emmiralla en la filosofia política d’Aznar, que tan bé segueix Díaz Ayuso, la presidenta de Madrid, que ha consolidat —i com!— la tan desitjada majoria absoluta. De fet, ella serà una de les poques líders autonòmiques que, per consolidar-se en el poder, no haurà de cedir res a VOX. Potser perquè ella sola encarna prou bé el que VOX representa.
Si baixem la vista a la nostra terra veiem que el tsunami democràtic del PP gairebé aconsegueix els resultats de 2011, que donaren la victòria a José Ramon Bauzá, que ara milita a les files d’un partit fantasma (Ciutadans), i conservarà l’escó al Parlament europeu fins l’any vinent. De tota manera, encara que no conec a fons Marga Prohens, que serà la nova presidenta de la Comunitat autònoma, penso, pel que li he escoltat, que, tant en el camp personal com en el polític, és molt superior a Bauzà. Vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-la i de 3parlar amb ella a l’Ateneu de Maó, amb motiu de la conferència que va fer abans de la campanya electoral, i el seu discurs, propi d’una candidata de dreta (treure impostos, treure traves administratives, eliminar prohibicions, facilitar les coses als ciutadans en les seves relacions amb l’Administració pública etc. etc.) va ser molt raonable i respectuós. Després d’escoltar-la vaig pensar que, si guanyava, el govern que ella presidiria no seria un revival del que va constituir Bauzà, encara que m’agradarà veure com es concreta la supressió de l’impost de successions, la reducció o, en alguns casos, supressió de l’impost de transmissions patrimonials, i no sé —perquè no recordo que ho digués— què farà amb l’impost sobre el patrimoni (molt més injust encara que el de successions). Però confio que serà prudent i que no deixarà que VOX li marqui el pas, cosa que no li ha de ser impossible perquè ella sola disposa de més diputats que tota l’esquerra, i això li pot servir de bàlsam a l’hora de governar… tret que a l’interior del grup parlamentari tengui diputats “voxiferants”, cosa que desconec.
Baixant al Consell de Menorca, he de confessar que no esperava el canvi. Intuïa que la cosa aniria molt disputada, però creia que el diputat que ha tret VOX aniria a parar a UP. Veig que anava errat i això modifica força el panorama polític a la nostra illa, perquè difícilment el PP podrà governar sense un suport, ni que sigui passiu, de VOX. De tota manera, és provable que, en el camp de la cultura, no el necessiti, perquè ja té en el seu grup algú que no ha d’aprendre res de VOX i que, ben al contrari, en matèria lingüística i cultural, pot donar lliçons a l’expert canonista que la vida ha transformat en diputat… i regidor. Tot i així, confio que la força de la realitat s’imposarà i que, si bé hi haurà intents de fer safareig, passarà com a la legislatura de 2011: molta llet i poc formatge.
Potser arribats aquí hauria d’acabar la meva reflexió, però la decisió presa per Pedro Sánchez de dissoldre el Parlament i convocar eleccions per al proper mes de juliol, m’obliga a referir-m’hi, ja que es tracta d’una decisió sorprenent i agosarada, però també molt sensata i crec que intel·ligent, qualssevol que siguin els resultats que donin les urnes.
Dic això perquè Pedro Sánchez havia assumit a les eleccions del passat diumenge un protagonisme absolut, impropi d’un president del Govern en unes eleccions locals i autonòmiques. Segurament, impulsat pel seu ego personal i, també, pel caire de moció de censura en què havia convertit els comicis Núñez Feijóo que, des del minut u, va demanar als seus partidaris que “deroguessin el sanchisme”.
Un cop, doncs, Pedro Sánchez va assumir aquest rol de candidat a tots els ajuntaments i comunitats autònomes, era coherent que encaixés el resultat de la votació com si s’hagués enfrontat a una moció de censura i, derrotat, ha decidit convocar eleccions generals.
A més, hi havia arguments de pes que justificaven aquesta decisió, que ell mateix ha exposat en la compareixença feta per sorpresa davant dels mitjans de comunicació: “Asumo en primera persona —va dir Pedro Sánchez— los resultados y creo necesario dar una respuesta y someter nuestro mandato a la voluntad popular. El Gobierno ya ha sacado adelante las grandes reformas comprometidas. Nuestro país se dispone a desempeñar una responsabilidad muy importante como es la presidencia de turno del Consejo de la UE. Todo esto aconseja una clarificación de los españoles sobre las fuerzas políticas que deben liderar esta fase y las políticas a aplicar. Solo hay un método infalible, que es la democracia. Lo mejor es que los españoles tomen la palabra para definir sin demora el rumbo político del país”.
Molt clar. Ara bé, aquests mots no ho diuen tot, perquè rere els arguments que Sánchez esmenta, n’hi ha d’altres que no són menors, com el fet que les eleccions se celebrin en una data plenament estival. Més encara, en un moment en què el PP estarà en plenes negociacions amb VOX pel repartiment del poder territorial a tots els ajuntaments i comunitats en què aquest partit és decisiu per donar-li el poder; i alhora s’evitarà —ens evitarà a tots— sis mesos d’atacs i desqualificacions continuats que, molt provablement, enfonsarien el país en un fangar dialèctic del qual ja n’hem experimentat una primera sessió.
I una cosa més. No sé si la idea que té d’ell mateix Pedro Sánchez és encertada o fruit d’un miratge que no es correspon amb la realitat, però tot fixant l’atenció en els qui han estat els seus socis, ell sap que la baixa participació —51,48%— ha afavorit la dreta i dut Podemos a la irrellevància política. És, doncs, conscient que Yolanda Díaz i l’aparell polític dels morats tenen només deu dies per assolir un acord per així pal·liar els estralls que ha produït la disputa interna. I pel que fa a l’adversari de dreta, tenc la impressió que Sánchez, a pesar de la gran derrota, se sent més fort que Núñez Feijóo com a dirigent nacional, i cerca tallar-li les ales perquè tengui menys temps per preparar l’assalt a la Moncloa. El que no sabem és si encertarà o no, però la decisió de dissoldre el Parlament, qualsevol que sigui el resultat que es produeixi el 23 de juliol, és bona per a Espanya.