Archive for febrer de 2005

Lectures

24 febrer 2005

Estimat director:

¿Quin és el secret de les nostres lectures? La resposta que podem donar a aquesta pregunta és necessàriament subjectiva i cada persona la respondria d’una manera diferent. En el món dels lletraferits no hi ha figures clonades. Cadascú és producte de tota una vida de treball intel·lectual i no hi ha biblioteques particulars idèntiques.

(more…)

Anuncis

El Consell insular de Formentera

17 febrer 2005

Estimat director:

Amb motiu d’aquesta roda de preguntes telefòniques que un dels teus redactors ha fet sobre la possibilitat de crear un Consell a l’illa de Formentera, s’ha posat en boca meva que, per a fer això, caldria modificar la Constitució. No sé si vaig expressar-me malament o, amb les presses, el teu redactor no va saber-me interpretar. Tampoc no té importància, però, com que no és així, deixa’m que et digui alguna cosa sobre la qüestió.

(more…)

L’esperança de Mahmoud Abbas

10 febrer 2005

Estimat director:

A “La llista de Schindler”, de Steven Spilberg, hi ha una escena corprenent -no sé si la recordaràs- al llarg de la qual les SS fan un escorcoll a un edifici de pisos que acaba amb una carnisseria de jueus. Més enllà, però, dels assassinats, el que fa particularment cruel l’escena és que, durant l’escorcoll, un dels oficials nazis que el duen a terme veu un piano dins una sala d’aquell edifici. En observar-lo, s’hi sent atret, s’asseu, descobreix el teclat i es posa a tocar-lo amb grans mestria. De fet, tot aquell caramull d’assassinats que el director de la pel·lícula ens mostra amb tota la seva cruesa, es produeix davant la indiferència absoluta d’aquell pianista refinat, i se suposa que culte, que interpreta magníficament les “Variacions Goldberg” de Bach.

(more…)

“Trágala”

3 febrer 2005

Estimat director:

El segle XIX és el segle on el nacionalisme viu el seu esplendor més gran i acaba conformant el panorama europeu que, amb més o menys variacions, tenim avui. Alemanya i Itàlia es configuren com a estats nacionals dins aquest segle i fins i tot estats com l’espanyol, que es mostra unificat des de molt abans, viuen l’eclosió d’un constitucionalisme que tracta de superar d’una vegada per totes l’antic règim dels monarques absoluts.

(more…)


%d bloggers like this: