Josep Maria Quintana

Estimat director:

Com diu Alain Minc, l’antiamericanisme ha estat sovint l’internacionalisme dels imbècils, i he de reconèixer que als homes de la nostra generació, formats molt directament en l’antiamericanisme, sovint ens costa d’eliminar aquest tic del nostre corpus ideològic.

D’altra banda, això no és difícil d’entendre perquè, com insisteix Minc, hi ha hagut antiamericanismes de moltes castes: “Antiamericanisme de dreta que enfonsa les seves arrels en la vella tradició reaccionària; antiamericanisme comunista o criptocomunista, nascut de la solidaritat amb la Unió soviètica i que sobreviu tot i haver desaparegut aquesta; antiamericanisme de la nova extrema dreta en nom del refús del capitalisme; antiamericanisme dels ecologistes a causa de la irresponsabilitat del primer contaminador mundial; antiamericanisme dels intel·lectuals de tota mena cargolats sobre els còmodes avantatges de l’excepció cultural; antiamericanisme dels antisionistes declarats i, també, dels antisemites; antiamericanisme dels …” Certament hi ha mil raons per anar contra aquest “pays-monde” com l’anomena Minc en el seu assaig Ce monde qui vient (Grasset. Paris 2004) a què faig referència. I tanmateix, quina enveja que em fan, sovint, els nord-americans!

(more…)

Estimat director:

El passat dia 12 de gener 2005, a la seu del Parlament europeu de Estrasburg, Jean Marie Le Pen va pronunciar un petit discurs per justificar el seu no a la Constitució europea que se’ns proposa. Va dir: “La Constitució europea acabarà aquest edifici monstruós, començat fa quaranta anys. Vosaltres ens demaneu la nostra adhesió. Nosaltres refusem donar-vos-la. Perquè Europa i els europeus es mereixen alguna cosa més que aquest Super-Estat sense ànima. Nosaltres refusem donar-vos-la en nom de la llibertat, en nom de la independència, en nom de la sobirania que no pertany sinó als pobles i és inalienable, en nom del dret d’aquests mateixos Pobles a disposar d’ells mateixos. Els constituents han traït les seves pàtries. La seva responsabilitat és aclaparant. Ells seran maleïts per la Història i per les generacions que vindran”.

(more…)

Estimat director:

Em perdonaràs que hagi deixat passat cinc mesos d’ençà la meva darrera carta, i crec que, si m’ho proposés, se m’ocorrerien un bon munt d’excuses d’aquelles que, en el llenguatge pla, solem dir “de mal pagador”. Més val, doncs, que no cerqui de justificar la meva peresa i entri directament en matèria. I com que la matèria no és pacífica, potser la prudència d’un escriptor amb possibilitats de tocar assumptes diversos li aconsellaria d’obviar-la discretament, però el fet d’haver passat un cap de setmana llarg a Bilbao m’impedeix de sortir d’estudi i mirar cap a un altre lloc.

(more…)