Josep Maria Quintana

Estimat director:

Hi ha dies que, quan m’assec a la taula i agafo la ploma per adreçar-te unes lletres, em manca alè per trobar una matèria que inspiri aquest diàleg mitjançant el qual pretenc aclarir-me les idees sobre qüestions que em són d’interès, que em preocupen i que d’alguna manera penso que poden també interessar a un lector atent. No oblidis que, en tot escrit, en tota aproximació a la literatura, hi ha sempre un component creatiu que exigeix construir el discurs amb l’art indispensable perquè aquest enlairi les idees a un nivell que de cap manera hauria de ser rebaixat. D’ací els problemes de l’escriptor, la crisi de creativitat, el pou en què sovint creu trobar-se, o bé el mur que té la impressió que algú ha aixecat davant seu, el qual l’impedeix avançar, i fins de sobreviure.

(more…)

Estimat director:

Les imatges que, al llarg de les darreres setmanes, ens han arribat de Rafah en el conflicte entre Israel i Palestina són difícilment suportables i demostren les grans dificultats que troba la pau per a regnar en aquell territori on, d’ençà la creació de l’estat d’Israel, sempre ha estat precària. De fet, en aquest conflicte hi ha tres resolucions de l’ONU que ho resumeixen gairebé tot: La resolució 181 (de 1947), quan el territori estava sota mandat de la Gran Bretanya, que recomanava la seva partició en dos estats: un de jueu (56,47% del territori, amb una població de 490.000 jueus i 325.000 àrabs), i un altre d’àrab (43,53% del territori, amb 807.000 àrabs i 10.000 jueus). Jerusalem, amb 100.000 jueus i 105.000 àrabs, seria administrada internacionalment. D’aquesta resolució va néixer Israel.

(more…)

Estimat director:

Entre la celebració del seixantè aniversari del desembarcament dels aliats a Normandia (del qual et parlava en la meva darrera lletra) i les eleccions del proper diumenge que determinaran la nova composició del Parlament europeu, es manté latent el debat sobre Europa que avui sembla que interessa només als polítics però que, anys enrere, sobretot durant l’època d’entreguerres (1918-1940), preocupà vivament als intel·lectuals. Com sigui que és aquesta una qüestió que va tenir certa transcendència dins l’àmbit de la cultura catalana i que a mi sempre m’ha interessat, deixa’m que te’n doni el meu punt de vista.

(more…)

Estimat director:

Fa exactament deu anys que vaig tenir l’oportunitat d’assistir a alguns dels actes de celebració del cinquantè aniversari del desembarcament dels nord-americans a Normandia i t’asseguro que és impressionant de veure aquell immens cementiri on reposen els cossos de milers de joves (la majoria cristians, però també alguns jueus) que moriren el sis de juny de 1944 per alliberar Europa de la invasió dels nazis. Sobre aquells espadats imponents, altívols i verds que reben l’embat de les ones de l’Atlàntic, o bé des de les platges plenes de dunes i de vegetació per on desembarcaren, el ciutadà europeu que estima els valors de la llibertat i de la democràcia, que creu en una convivència pacífica, intel·ligent, participada i respectuosa dels uns amb els altres, no pot deixar d’emocionar-se en recordar aquell fet terrible, aquell autèntic sacrifici que feren els joves marines nord-americans, que no dubtaren a immolar-se per defensar uns principis que ells consideraven superiors. De fet, aquells joves nord-americans eren els germans dels avis dels joves marines nord-americans que han envaït l’Iraq i que han provocat l’actual situació de crisi, que, no sols no s’ha apaivagat darrerament, sinó que s’ha agreujat per mor de les tortures que han comès sobre presos indefensos, contravenint d’aquesta manera totes les normes del dret internacional.

(more…)