Josep Maria Quintana

Estimat director:

Em demanes que et doni la meva opinió respecte de com s’ha resolt la crisi política que va esclatar fa temps a l’Ajuntament des Castell, a aquest ajuntament en el qual, per raons d’empadronament, jo estic cridat a votar cada cop que la democràcia (com la Marina) em crida. I la resposta és que s’ha resolt de l’única manera possible, i, sobretot, de l’única manera que permetrà una estabilitat política i, per tant, la governabilitat del municipi. Qualsevol altra solució (ni que fos més coherent des del punt de vista polític o ideològic) comportava la inestabilitat i, de manera gairebé segura, el desgovern. Per tant, m’agradi més o m’agradi menys (que això no té cap importància) el pacte que s’ha produït entre els cinc regidors del PP i els dos del PSOE que no són precisament els trànsfugues, però que possiblement ho esdevindran un cop els òrgans centrals del partit resolguin el que —incomprensiblement i imperdonablement— no han sabut resoldre els òrgans locals, el pacte —dic— em sembla l’única sortida que, ara per ara, resultava possible.

(more…)

Estimat director:

Fa dos-cents anys de la mort d’Emmanuel Kant (Königsberg 1724-1804), d’aquest gran pensador del Segle de les Llums, influenciat per Hume i per Rousseau, que va passar la seva vida tractant de donar resposta a les següents qüestions: Què puc saber? Què he de fer? Què m’és permès d’esperar? Doncs bé, amb motiu d’aquest aniversari, i mitjançant un exercici intel·lectual remarcable, dos pensadors d’avui, el conservador anglès, Roger Scruton (1944), i l’alemany i membre dels Verds, Antje Vollmer (1943), han mantingut un debat filosòfic sobre el conflicte iraquià a partir del pensament de Kant, el qual —recordem-ho—havia desenvolupat la idea de la pau perpètua (“El projecte de la pau perpètua”, 1795) fonamentada en el dret internacional. I és precisament aquesta idea la que ha provocat la discussió.

(more…)

Estimat director:

Tot i que, cada dia que passa, els mitjans de comunicació escrita intenten ampliar la seva comesa (diuen que fins i tot El País publicarà una revista d’opinió de comú acord amb The New York Times), molt em tem que el teu ofici esdevingui aviat un cant de sirena, i que els qui, com jo, ens dediquem a opinar des de les pàgines de la premsa escrita, canviarem aviat aquest suport material per un altre tipus de suport, que de cap manera podríem qualificar d’espiritual sinó de virtual: el que representen els weblogs que es propaguen per internet.

(more…)

Estimat director:

Record aquell 25 d’abril de 1974 (aquests dies n’ha fet trenta anys) amb absoluta claredat. A punt d’estrenar la meva llicenciatura en lletres, assistia a Barcelona a uns seminaris d’Història contemporània a l’Arxiu Històric de la ciutat, quan les ràdios, tot i la manipulació franquista que sofrien, escamparen arreu la notícia de la revolució portuguesa. Oh, la revolució! Havíem estat tant de temps pensant-hi i esclatava, de sobte, a Portugal, un país que els progressistes mai no contemplàvem.

(more…)