Josep Maria Quintana

Estimat director:

“És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat política no consisteix a fer el que volem. En un Estat, és a dir, en una societat a la qual hi ha lleis, la llibertat no pot consistir sinó en això: poder fer allò que cal fer i no veure’s obligat a fer el que no s’ha de fer. Cal entendre clarament el que és la independència i el que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer el que les lleis permeten; perquè si un ciutadà pogués fer el que les lleis prohibeixen, aleshores ja no hi hauria llibertat, ja que els altres tindrien aquesta mateixa possibilitat.”

(more…)

Estimat director:

He tingut l’oportunitat de passar aquest darrer cap de setmana a València, una terra estimada de Déu per damunt de totes les altres. I no ho dic només pels papes Borja (Calixt III i el seu nebot Alexandre VI), ni pels 10 cardenals que donà aquella mateixa família dins el segle XVI. Ni ho dic tampoc pels 16 o 17 bisbes que conformen avui dia la “couche” més influent de la Conferència episcopal espanyola, sinó perquè al Palau de la Música hi havia programada la “Passió segons sant Mateu” (1729) de J.S. Bach interpretada pel Trinity Boys Choir, el Monteverdi Choir i els English Baroque Soloists, dirigits tots per Sir John Eliot Gardiner. I t’asseguro, amic director, que escoltar aquesta obra en la versió que vaig tenir l’oportunitat de fer-ho és un plaer digne dels déus, o si més no dels Borja, que cal reconèixer que foren gairebé uns semidéus, rodejats per una cort d’erudits, arquitectes, pintors i humanistes que es movien entorn d’una família els ingressos de la qual augmentaven fins al punt que, poc abans de ser papa, Roderic Borja era ja considerat el cardenal més ric de la cúria romana i un bon pare que es preocupava molt seriosament del futur dels seus fills.

(more…)

Estimat director:

La notícia de l’elecció de monsenyor Ricardo Blázquez (“un tal Blázquez, com l’anomenà despectivament Xabier Arzallus quan es remorejava que aquest bisbe seria destinat a la diòcesi de Bilbao) és una bona notícia per a l’Església espanyola. Jo voldria dir que ho és perquè monsenyor Blázquez em sembla un bisbe adequat per a ostentar aquest alt càrrec pastoral, i possiblement és així, però he de confessar sense rubor que també ho és per raons negatives: perquè qualsevol alternativa a monsenyor Rouco Varela em sembla ja per se un fet rellevant.

(more…)

Estimat director:

Després de la cimera de l’OTAN celebrada a Brussel·les, més enllà de poder comprovar les nostres magnífiques relacions amb els Estats Units, que s’han vist compensades per una encaixada de Bush a Rodríguez Zapatero mentre li deia “Hola, amigo, ¿qué tal estás?”, i més enllà també de la represa de relacions entre França, Alemanya i els Estats Units, que preparà fa unes setmanes la secretària d’estat Condoleezza Rice durant la seva gira europea, tinc la impressió que els interessos de les dues riberes atlàntiques (la d’Europa i la d’Amèrica) s’estan allunyant. Per raons òbvies, Bush no vol modificar els elements bàsics de l’OTAN que li donen una posició de preeminència, però aquesta idea no és compartida per alguns dirigents europeus, i especialment per Schröder, que ha parlat clarament de trobar unes noves bases per a l’Organització atlàntica.

(more…)

Estimat director:

¿Quin és el secret de les nostres lectures? La resposta que podem donar a aquesta pregunta és necessàriament subjectiva i cada persona la respondria d’una manera diferent. En el món dels lletraferits no hi ha figures clonades. Cadascú és producte de tota una vida de treball intel·lectual i no hi ha biblioteques particulars idèntiques.

(more…)

Estimat director:

Amb motiu d’aquesta roda de preguntes telefòniques que un dels teus redactors ha fet sobre la possibilitat de crear un Consell a l’illa de Formentera, s’ha posat en boca meva que, per a fer això, caldria modificar la Constitució. No sé si vaig expressar-me malament o, amb les presses, el teu redactor no va saber-me interpretar. Tampoc no té importància, però, com que no és així, deixa’m que et digui alguna cosa sobre la qüestió.

(more…)

Estimat director:

A “La llista de Schindler”, de Steven Spilberg, hi ha una escena corprenent -no sé si la recordaràs- al llarg de la qual les SS fan un escorcoll a un edifici de pisos que acaba amb una carnisseria de jueus. Més enllà, però, dels assassinats, el que fa particularment cruel l’escena és que, durant l’escorcoll, un dels oficials nazis que el duen a terme veu un piano dins una sala d’aquell edifici. En observar-lo, s’hi sent atret, s’asseu, descobreix el teclat i es posa a tocar-lo amb grans mestria. De fet, tot aquell caramull d’assassinats que el director de la pel·lícula ens mostra amb tota la seva cruesa, es produeix davant la indiferència absoluta d’aquell pianista refinat, i se suposa que culte, que interpreta magníficament les “Variacions Goldberg” de Bach.

(more…)

Estimat director:

El segle XIX és el segle on el nacionalisme viu el seu esplendor més gran i acaba conformant el panorama europeu que, amb més o menys variacions, tenim avui. Alemanya i Itàlia es configuren com a estats nacionals dins aquest segle i fins i tot estats com l’espanyol, que es mostra unificat des de molt abans, viuen l’eclosió d’un constitucionalisme que tracta de superar d’una vegada per totes l’antic règim dels monarques absoluts.

(more…)