“De l’Esprit des lois”

by

Estimat director:

“És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat política no consisteix a fer el que volem. En un Estat, és a dir, en una societat a la qual hi ha lleis, la llibertat no pot consistir sinó en això: poder fer allò que cal fer i no veure’s obligat a fer el que no s’ha de fer. Cal entendre clarament el que és la independència i el que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer el que les lleis permeten; perquè si un ciutadà pogués fer el que les lleis prohibeixen, aleshores ja no hi hauria llibertat, ja que els altres tindrien aquesta mateixa possibilitat.”

Qui així parlava es deia Charles-Louis de Secondat, baró de la Brède et de Montesquieu, l’autor d’una obra cabdal per al pensament polític, De l’Esprit des lois (1748), cappare de la Il·lustració francesa que morí l’any 1755, fa, doncs, exactament dos-cents cinquanta anys.

Criat al si d’una família noble, Montesquieu estudià lleis i va dedicar-se posteriorment a l’assaig polític i històric. L’any 1721 publicà les seves conegudes Lettres persanes, on fa una reflexió crítica de la realitat francesa (societat, institucions, religió, absolutisme) vista a través dels ulls d’un jove persa resident a França. Posteriorment, i després de viatjar per tota Europa, inicia una reflexió de tall històric i moral, a la manera del Essais de Montaigne, que publica sota el rebuscat títol de Considérations sur les causes de la grandeur des Romains et de leur décadence (1734), però la seva obra fonamental és De l’Esprit des lois, a la qual defensa l’existència d’un ordre, d’un esdevenir històric i d’unes lleis que condicionen l’actuació humana.

En realitat, l’objecte del pensament polític de Montesquieu és d’elaborar una física de les societats humanes. El seu model, tant pel que fa al seu contingut com a la metodologia, és més experimental que especulatiu. Adopta l’anàlisi històrica, basada en la comparació; arrenca dels fets i observa les seves variacions per a extreure’n les lleis que els determinen.

En aquesta obra, Montesquieu ens ofereix, a més d’una descripció de les idiosincràsies nacionals, les diverses formes de govern i els seus fonaments (la república, la monarquia i el despotisme), així com els condicionaments històrics i socioculturals d’aquestes, tot elaborant un nou enfocament de les lleis, dels fets socials i de la política. Amb ell s’esvaneix la clàssica oposició entre les tesis iusnaturalistes i les escèptiques, que atribuïen el fonament de les lleis a l’arbitrarietat dels legisladors i, sense negar l’existència d’una llei natural (“la llei que, en imprimir en nosaltres la idea d’un creador ens duu cap a ell, és la primera”) considera indispensable una llei positiva, ja que “tan aviat com els homes es troben en societat, perden el sentiment de la seva debilitat; cessa la igualtat que hi havia entre ells, i comença l’estat de guerra”.

Però la grandesa de Montesquieu rau en l’afirmació (mai no formulada fins aleshores) que cada poble té les formes de govern i les lleis que s’adapten a la seva idiosincràsia i trajectòria històriques i que no hi ha un únic barem des del qual es pugui jutjar la bondat o maldat dels respectius corpus legislatius. De tota manera, Montesquieu refusa les formes de govern despòtiques i afirma que l’ideal polític suprem és aquell que defensa la consecució de la màxima llibertat lligada tanmateix a una necessària autoritat política. D’ací que consideri indispensable la separació de poders i que, per això mateix, esdevingui el pare del constitucionalisme actual i pugui considerar-se l’inspirador directe del sistemes polítics democràtics vigents, dels quals, les monarquies parlamentàries (tant l’anglesa com l’actual espanyola) serien els que més s’apropen als postulats del gran pensador francès.

I no creguis, amic director, que l’obra de Montesquieu fos desconeguda dels nostres avantpassats. Tot i que no ho he pogut documentar positivament, tinc la certesa moral que De l’Esprit des lois fou una obra que figurava entre els llibres de capçalera de l’advocat Nicolau Orfila, el totpoderós conseller àulic dels britànics dins la Menorca del segle XVIII, i res no em faria tan feliç com descobrir un dia que Orfila (a qui, de tan influent que era, els maonesos li deien “es deuet”) hagués fet una reflexió sobre aquesta obra als doctes membres de la Societat Maonesa de Cultura, sota el sostre decorat amb motius egipcis de la casa de Joan Ramis i Ramis.
Convé, però, saber que l’obra de Montesquieu, reconegut avui com el més gran dels pensadors de la Il·lustració, juntament amb Voltaire i amb Rousseau, fou prohibida a Espanya, on les autoritats setcentistes consideraren incompatible les idees il·lustrades amb la religió.

De tota manera, i com passa sempre en els casos que es vol posar barreres al camp, l’intent d’evitar l’entrada del nou pensament europeu, que entre nosaltres es considerava herètic, i també la prohibició expressa que, entre 1756 i 1764, féu la Inquisició de publicar i llegir De l’Esprit des lois, així com també la totalitat de les obres de Voltaire i de Rousseau, les idees d’aquests pensadors cabdals per al pensament filosòfic i polític de la humanitat traspassaren les nostres fronteres i foren llegides, i fins i tot expressades en la premsa, més o menys adaptades a les condicions locals. I amb els anys, hem oblidat el nom dels inquisidors i continuem venerant i admirant el nom dels il·lustrats i dels enciclopedistes.

I ara una curiositat. En morir Montesquieu, les seves despulles foren enterrades a Saint-Sulpice, una església de París, el monumental orgue de la qual et recomano d’escoltar si un dia en tens l’oportunitat. Més tard, però, un cop encetada ja la Revolució, les despulles del pensador francès foren transferides a les catacumbes per preservar-les de la profanació. Però, un cop després de La Terreur (1793-1794), el Conseil des anciens volgué atorgar a Montesquieu l’honor de ser enterrat al Panteó, fou impossible de trobar-ne les restes. Aquests s’havien perdut.

Tanmateix, però, ens queden les seves idees, i això, amic director, és el que esdevé essencial.


%d bloggers like this: