Josep Maria Quintana

Estimat director: Un dels espectacles més terribles que hem pogut contemplar les darreres setmanes ha estat el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans i, més concretament, pels barris més pobres de la ciutat –la dita “La Nouvelle-Orleáns- davant no diré la indiferència, però sí la passivitat d’unes autoritats federals, amb Bush al seu front, que ni els més insensibles han pogut entendre.

De fet, aquesta catàstrofe humana incomprensible en un país –els Estats Units- que no plany diners ni esforços per a exercir el paper de gendarme del món, ha posat en evidència les mancances d’una societat rica i opulenta que amaga i abandona a la seva sort els pobres, els dissortats, els deixats de la mà de Déu que, avui també hem pogut comprovar que estaven deixats de la mà de l’home, d’aquest home poderós que és l’oncle Sam, el símbol visible del poder nord-americà. (more…)

Estimat director: El divendres dia 26 d’agost, aprofitant que es complien 120 anys del naixement de Mario Verdaguer, el senyor Diego Prado va escriure un llarg i documentat article sobre aquest periodista, traductor i novel·lista, nascut a Maó, que deixà una obra densa, llarga i valuosa des de qualsevol punt de vista que l’analitzem. De tota manera, l’article del senyor Diego Prado no parlava només de l’obra de Verdaguer, ans l’autor aprofitava l’ocasió per a llançar un atac en tota regla –fins al apunt que jo crec que aquest era l’objecte principal del seu article- contra el món cultural de Menorca i contra “una política cultural (…) donde la memoria colectiva brilla por su ausencia y (…) apuesta (…) por la hegemonía de una cultura catalana [que] ha desterrado al silencio a aquellos que cometieron el pecado de construir su obra en castellano.” (more…)

Estimat director: Tots coneixem la reforma que s’ha fet recentment del Codi civil en matèria de matrimoni per tal que el puguin contreure dues persones del mateix sexe. Doncs bé, acceptant com a principi que els homosexuals no han de sofrir cap tipus de discriminació pel fet de ser homosexuals (la qual cosa implicava fugir de fórmules legislatives com les adoptades per algunes comunitats autònomes que havien optat per contraposar a la legislació comuna sobre el “matrimoni” una altra legislació que tenia per objecte regular les dites “parelles de fet”), la pregunta que em faig ara, i que intentaré raonar tot seguit, és si té sentit continuar mantenint la institució matrimonial en el codi. I la resposta és que probablement no en té. Et diré perquè. (more…)

Estimat amic: Em permetràs que t’escrigui una carta impregnada d’aquella cordialitat amb la qual es tracta als amics, perquè et considero com a tal i no crec que el fet d’una discrepància sobre si el nom oficial de la nostra ciutat ha de ser el català “Maó” o el castellà “Mahón” (perquè aquest era inicialment el motiu de la querella) pugui acabar destorbant la nostra relació. Ben pobra seria l’amistat si un desacord intel·lectual hagués d’acabar amb ruptura.

Doncs bé, amic Homs, t’escric a tu en qualitat de president de la Iniciativa Cívica Mahonesa, i ho faig una mica preocupat per com evolucionen les coses, ja que el que hauria de ser simplement una disputa intel·lectual o, si tan vols, política (a la fi es tractava d’una moció presentada al ple de l’ajuntament), temo que acabi degenerant en un desastre del qual acabaríem penedint-nos tots. (more…)

Estimat director: Encara que a alguns els pugui semblar estrany, considero que Bill Clinton és un dels personatges públics més interessants d’aquests darrers vint anys. Clinton, que sofrí un acaçament, tant impietós com hipòcrita, per part dels republicans a causa de les seves relacions extraconjugals amb la aleshores famosa Monica Levinski (qui se’n recorda avui?), Clinton, dic, en deixar la presidència després d’haver-la exercit vuit anys, continua en el primer pla de l’actualitat per les seves iniciatives en favor de la pau i de la justícia al món.

D’aquestes iniciatives, sembla força interessant la denominada “Clinton Global Initiative” (Iniciativa mundial Clinton), la primera manifestació de la qual tindrà lloc a Nova York entre els dies 15 i 17 del proper mes de setembre. (more…)

Estimat director: Després d’haver llegit que el conseller de cultura del CIM és un ignorant i que el regidor de cultura no pot parlar de certes coses per raons de naixença, comprendràs que m’hagi costat Déu i ajuda decidir-me a opinar d’una matèria tan compromesa com el nom de la ciutat de Maó quan jo, tot i que vaig atrevir-me a escriure un llibre que es diu precisament Maó en català i Mahón en castellà, vaig néixer a Alaior (mea culpa), la qual cosa potser m’impossibilita opinar d’aquesta matèria, encara que si algú me’n negava el dret no seria per xenòfob. Això no, evidentment!
(more…)

Estimat director: A la meva darrera carta et parlava del terrorisme islàmic el qual definia com un nou sistema de guerra larvada que amenaça Occident. Aquest qualificatiu de “guerra larvada”, o simplement de “guerra” va merèixer la crítica constructiva del meu fill, en Pere, el qual em recomana de no caure en l’error –habitual avui- de definir aquest terrorisme sanguinari que patim com a guerra. I m’aconsella la lectura d’un editorial de Le Monde que signava el passat dia 27 de juliol Jean-Marie Colombani, titulat precisament “Vivre avec le terrorisme”. (more…)

Estimat director: Tot contemplant el retorn de les barques que havien format el seguici de la processó del Carme, a Maó, un vell amic a qui tinc molta estima i que, sense perdre l’humor s’esforça per mantenir-se en forma als 92 anys, m’expressava el seu pessimisme raonat sobre el món que llegarem als nostres fills. De fet, amb el descobriment d’aquest nou sistema de guerra larvada que és el terrorisme internacional (islàmic majoritàriament) contra els valors occidentals, que es du a terme mitjançant comandos que no es dolen d’immolar-se per a complir els seus objectius, hem entrat en una dinàmica a la qual es difícil donar una resposta adequada. Però el que més preocupant em sembla és que els avenços que nosaltres, els occidentals, hem lligat sempre al desenvolupament i eixamplament dels sistemes democràtics, mostrin grans fissures quan aquest s’han d’aplicar en els països musulmans.
(more…)

Estimat director: Després de rellegir la meva darrera carta a la qual et parlava de l’obra pòstuma d’Elías Canetti (Fiesta bajo las bombas. Los años ingleses) m’he quedat amb una mica de mal sabor de boca perquè em doldria que la meva crítica (tot i que d’alguna manera venia també recolzada per l’opinió de Claudio Magris) pogués donar a entendre un cert distanciament meu respecte d’un autor que –i t’ho dic d’entrada- em sembla un dels més grans del segle XX (si més no dels que jo he llegit).
(more…)

Estimat director: Deu fer un parell de mesos, una amiga va regalar-me la darrera obra (pòstuma evidentment) d’Elias Canetti, “Fiesta bajo las bombas. Los años ingleses” (Galaxia Gutemberg, Barcelona 2005), autor universal, originari d’una família juedo-espanyola, que va néixer a Rouchtchouk (Bulgària), l’any 1905, el qual, després d’haver passat dos anys a Anglaterra, arribà a Viena on aprengué l’alemany que adoptà com a llengua literària, El 1935, quatre anys abans de refugiar-se a Londres –on va viure fins l’any 1971-, publicà la seva única novel·la, Auto de fe, que conforma amb Massa i poder (1971) i amb la seva autobiografia, que s’inicia amb La llengua salvada (1977), la seva obra més important. El premi Nobel li fou concedit l’any 1981. Després, retirat a Zuric, va viure fins l’any 1994. (more…)