Josep Maria Quintana

Estimat director: Quan es publiqui aquesta carta hi mancaran encara dos dies per a la gran metàfora. I per si tens algun dubte, et diré que jo denomino així aquesta manifestació que, a la Puerta del Sol de Madrid, ha organitzat el PP en defensa de la Constitució. Però desenganya’t, perquè en aquesta campanya que el gran partit de l’oposició ha aixecat contra l’Estatut de Catalunya, una campanya en la qual no hi plany res i on tot és vàlid per tal de desgastar el govern de Rodríguez Zapatero, la manifestació anticatalana no és sinó un pas mes en el desenvolupament de la seva estratègia política i electoral. (more…)

Estimat director: El diari italià La Repubblica deia que no hi ha una unça de joia en la insurrecció del afores de les grans ciutats franceses. Contràriament a 1968, els discriminats de Clich-sous-Bois o de La Courneuve no tenen cap motiu per a ser feliços, afirmació que ha reconegut indirectament i tardanament el president Chirac quan, a la sessió televisada del 14 de novembre, ha dit que la República no era igual per a tothom.

Això sembla que ho hagin vist fins els més repatanis a acceptar la realitat francesa, una realitat que, en aquest cas, han superat de molt els límits d’allò que era previsible i que ens han dut al convenciment que les ferides que s’han afligit a la República són profundes i que la seva convalescència serà llarga. (more…)

Estimat director: És una expressió que ve de lluny aquella segons la qual els governs, quan volen embolicar la troca, creen una comissió per a tractar l’assumpte corresponent. No sé si és veritat, però com a mínim l’acudit té la seva gràcia.

Fa gairebé 25 anys, quan s’havia de discutir el primer estatut d’autonomia –el que encara és vigent- es va constituir la dita “Comissió dels Onze”, que treballà molts mesos en la confecció d’un text estatutari. ¿Va servir d’alguna cosa? Doncs no de molt perquè, al cap i a la fi, el més fonamental del nostre estatut es va decidir a Madrid, primer amb els pactes globals que, respecte a les autonomies de segona divisió, van signar PSOE i UCD (que eren els dos partits majoritaris d’aleshores), i en segon terme, en una reunió dels dos líders balears d’aquests mateixos partits, els quals definiren de comú acord els eixos bàsics de l’estatut. (more…)

Estimat director: Vaig seguir el debat sobre l’Estatut en directe. Des de l’aperitiu que ens oferiren els comissionats, Mas, de Madre i Carod, fins a les sessions de rèplica d’aquests mateixos, de Zapatero, de Rajoy i de Duran. Després vaig anar-me al llit, quan el cos el que verament em demanava era d’estirar les cames. Però no vaig sofrir cap mena de síndrome de la classe turista, perquè el debat havia estat un autèntic first class.
(more…)

Estimat director: Milan Kundera (“El telón”, Tusquets 2005) ens diu als escriptors que l’ambició del novel·lista no és de fer-ho millor que els seus predecessors, sinó de veure allò que d’altres no han vist, de dir el que d’altres no han dit. Dostioievski, per exemple, va saber concentrar els esdeveniments narrats en un temps i un espai tan atapeïts com només fins aleshores ho havia fet el teatre. Flaubert, a “L’educació sentimental” –continua dient Kundera- féu canvis en la disposició de punts i apart amb una clara intenció estètica: desteatraitzar la novel·la. A Tolstói i a Joyce –continua dient- els assetjava la mateixa obsessió: captar el que passa pel cap d’un home durant un moment present i que, a l’instant que segueix, haurà desaparegut per sempre més (el dit “monòleg interior”). (more…)

Estimat director: Quan, fa més de trenta anys, els que superem la cinquantena dipositàrem tots els nostres esforços en la conquesta per al nostre país d’un sistema polític que fos respectuós amb les llibertats individuals i col·lectives, i també amb els drets humans, ho férem perquè estàvem convençuts que només un sistema democràtic basat en aquestes premisses podia respondre a les exigències de la justícia, o el que és el mateix, a les exigències d’aquell principi que permet la convivència amb llibertat, que propicia la igualtat de tots davant la llei i d’alguna manera coadjuva a la solidaritat entre els homes. (more…)

Estimat director: Recordo molt bé com als inicis de la nostra democràcia, un dels primers nomenaments que ens feren visualitzar el canvi fou la designació de Francesc Tutzó Bennassar com a Delegat del Govern a Menorca.

La delegació del govern –versió illenca del que eren els governs civils a cadascuna de les províncies espanyoles- representaven el pitjor de la dictadura. El governadors civils (i, en el cas de les illes menors, els delegats del govern) eren autèntics virreis que governaven despòticament en nom del govern franquista. No sols estaven al front de la policia i de tot l’aparell repressor del sistema, ans també nomenaven alcaldes, presidien processons i seien en el primer lloc de la primera fila del costat de l’evangeli en totes les celebracions litúrgiques importants. Només quan un ministre es dignava visitar la província, el governador passava a un segon terme, i això succeïa poques vegades, afortunadament. (more…)

Estimat director: Un lector em demana per què considero Europa com l’eix vertebrador del meu compromís intel·lectual, i també per què insisteixo tant en la necessitat d’una política laica quan ell coneix de sobres que jo mai no he abdicat de la meva convicció de cristià. (more…)

Estimat director: Potser és agosarat fer un comentari sobre el projecte d’estatut que aprovà el parlament de Catalunya sense conèixer el detall del text, però si ens atenem a les coses que sabem que planteja (definició de Catalunya com a nació, concert econòmic encara que dit amb un altre nom, tribunal suprem a Catalunya, fiscal general a Catalunya, prevalència de les lleis catalanes sobre les espanyoles en cas de conflicte, etc. etc.) i si escoltem sobretot les declaracions que han fet (i continuen fent) els protagonistes de l’acord (Maragall, Carod, Saura i Mas) en el sentit que –la cita no és textual- “Catalunya és una nació i el parlament espanyol no pot dir que no a un text que han aprovat els parlamentaris que representen més del 80 per cent de la sobirania catalana”, aleshores és clar que el problema està servit, perquè –qualsevulla que sigui el criteri que nosaltres tinguem respecte a això, i per molt que puguem acceptar que és lícit pensar d’aquesta manera, el que no podem deixar de tenir en compte és que la filosofia política que exposen els polítics catalans -i que, segons sembla, s’ha traslladat a l’articulat del projecte d’Estatut- no és la que forneix la Constitució de 1978. Més encara, es troba a les antípodes del que diu la Constitució, d’ací que –si no canvien molt les coses- el conflicte és inevitable. (more…)

Estimat director: Sempre he tingut la sensació que París és la capital natural d’Europa, i ho penso perquè França és, dels països europeus, el qui ha marcat històricament les traces culturals del món que hem heretat i sobre el qual hem de construir el futur. Potser per això m’agrada passejar per París quan en tinc l’oportunitat, i llegir literatura francesa o bé documents memorialistes de persones amb les quals m’he identificat intel·lectualment i que em parlen de les seves experiències (bones i dolentes) per aquests territoris que ells, abans que nosaltres, han calcigat.
(more…)