El dilema de Jaume Matas

by

Estimat director: És una expressió que ve de lluny aquella segons la qual els governs, quan volen embolicar la troca, creen una comissió per a tractar l’assumpte corresponent. No sé si és veritat, però com a mínim l’acudit té la seva gràcia.

Fa gairebé 25 anys, quan s’havia de discutir el primer estatut d’autonomia –el que encara és vigent- es va constituir la dita “Comissió dels Onze”, que treballà molts mesos en la confecció d’un text estatutari. ¿Va servir d’alguna cosa? Doncs no de molt perquè, al cap i a la fi, el més fonamental del nostre estatut es va decidir a Madrid, primer amb els pactes globals que, respecte a les autonomies de segona divisió, van signar PSOE i UCD (que eren els dos partits majoritaris d’aleshores), i en segon terme, en una reunió dels dos líders balears d’aquests mateixos partits, els quals definiren de comú acord els eixos bàsics de l’estatut.

Recordo molt bé l’informe que el notari Rafael Gil Mendoza va fer, per encàrrec de la UCD de les Illes Balears, defensant l’accés a l’autonomia de la nostra comunitat per l’article 151 de la Constitució. El tinc encara guardat com a testimoni d’un temps, d’una gent i d’una època, però després que Martín Villa (UCD) i Guerra (PSOE) pactessin a Madrid que totes les comunitats no “històriques” havien d’accedir a l’autonomia per la via prevista a l’article 143 de la Constitució, els dirigents socialistes i centristes balears van haver d’arxivar el dictamen de Gil Mendoza i acceptar (quin remei!) els paràmetres que els venien imposats de Madrid.

Dic això perquè molt em temo que la “Comissió de savis” creada ad hoc per a preparar el nou estatut sota la presidència de la senyora Estaràs, estigui també perdent el temps i que els seus treballs siguin finalment arxivats pel president Matas que ha pres últimament una sèrie d’iniciatives respecte a l’Estatut que podem comprendre però que són difícils d’acceptar.

Jaume Matas és un polític jove, ambiciós (en el millor sentit de la paraula) i intel·ligent. A més, la seva etapa madrilenya al front del Ministeri de Medi Ambient li ha donat una experiència penso que extraordinària, la qual d’alguna manera el situa en una posició de privilegi, tant respecte dels seus correligionaris com dels adversaris. De fet, Matas se sent (i possiblement és ) molt superior a la gent que l’envolta i sap que pot fer i desfer sense necessitat de donar gaires explicacions.

No sé, doncs, quina cara devien posar els membres de la “comissió de savis” quan Jaume Matas, en veure que la proposta de l’Estatut de Catalunya sortia fortament cohesionada i era admesa a tràmit en el Parlament espanyol, decidia demanar una moratòria per a tots els estatuts mentre no sabéssim què passaria amb el de Catalunya.

De fet, amb aquesta proposta espectacular, Matas s’ha convertit en el president de Comunitat autònoma que ha sostingut la posició més dura front a Catalunya en demanar que quedi en stand by tot el procés estatutari.

Aquesta posició tan original l’ha mantinguda també arran de l’enquesta que, el passat diumenge, 6 de novembre, publicava El País sobre la possible futura reforma del Senat. El conegut diari madrileny feia a tots els presidents de Comunitats Autònomes sis preguntes: 1) És necessària una reforma del Senat? 2) Canviaria la composició del Senat? 3) Canviaria les competències del Senat per a fer-ne una cambra de primera lectura en algunes lleis? 4) Què modificaria de l’actual Llei de Finançament de les Comunitats autònomes? 5) En quines matèries de competència autonòmica creu vostè que el Govern central no ha de legislar? I 6) Quin és el problema que més acuita a la seva comunitat autònoma?

Tots els presidents van respondre aquestes qüestions i digueren el que pensaven, tret de Jaume Matas que, no sols no les va respondre sinó que afirmà de manera contundent que abans d’entrar en l’anàlisi d’una possible reforma del Senat, era precís resoldre l’interrogant de si s’han romput o no les regles de joc vigents fins ara. “La pregunta que hem de formular-nos –digué Matas a El País– és aquesta: ¿Mantindrà el govern d’Espanya un debat bilateral només amb Catalunya? ¿Rebrà Catalunya privilegis per damunt de les altres comunitats autònomes?”

Sembla com si, emmirallat amb la proposta catalana, Matas hagi perdut tota possibilitat de raciocini autònom i sigui incapaç de dir allò que pensa i de reclamar allò que realment vol per a la nostra comunitat autònoma. I aquesta actitud tan suspicaç respecte de Catalunya em provoca un interrogant: ¿No deu ser, estimat director, que el que realment vol el president Matas per a les Illes Balears és un estatut que estigui al mateix nivell del de Catalunya? Doncs bé, si és això el que realment vol Jaume Matas per a les Illes Balears ¿a sant de què demanar una moratòria o resignar-se a tenir un estatut de segona divisió? Aquest és un moment òptim perquè Jaume Matas deixi de costat tota morigeració i, evocant implícitament don Antoni Maura, digui a Rodríguez Zapatero: “Catalunya ens importa un carall, president. Nosaltres som nosaltres! I a més, ho volem tot!”

Jo penso que si Jaume Matas, en lloc resignar-se a contemplar què succeirà amb l’Estatut de Catalunya, digués clarament “Nosaltres volem un estatut de màxims perquè som una nació, i com a tal volem recaptar tots els tributs, i també volem decidir sobre el poder judicial, i volem això d’aquí i allò de més enllà, etc. etc.” (com ho han fet els catalans), si Jaume Matas fos capaç de dir això, t’asseguro, estimat director, que obtindria immediatament el suport incondicional del PSM i d’UM. I fins del PSOE el tindria, per allò de la solidaritat amb Rodríguez Zapatero! Imagina’t quina força: un quadripartit! I a més estic segur que el nostre president es convertiria en una mena d’heroi nacional. De fet ja em veig llegint la notícia a la premsa espanyola a quatre columnes: “Matas deja en ridículo a Rajoy y consigue hacer la permanente al puerco espín!”

Però aquesta visió tan optimista de la realitat no ens evita haver d’enfrontar-nos al dilema a què he fet referència en el títol d’aquesta carta, perquè si en lloc d’això tan fantàstic que acabo de dir, el que realment pensa Jaume Matas és (com Mariano Rajoy) que l’Estatut de Catalunya serà “muy lesivo para Cataluña y la economía catalana”, i també creu que “los empresarios no quieren tener que pasar todos los días por los despachos de los burócratas para hacer sus negocios” i això per mor que aquest estatut “rompe la unidad de mercado”, “es antiliberal”, “es un disparate”, “no tiene remedio” i que cal titllar de “muy irresponsables” els qui, tot i ser conscients que el projecte és un disbarat, han decidit “apoyar a este Gobierno y ya se verá que arreglo tiene”; aleshores ¿a què treu cap aquesta moratòria estatutària que ens proposa? ¿No creus, estimat director, que si Jaume Matas pensa el mateix que Mariano Rajoy, seria hora que s’oblidés ja de “la gran barbaridad” que pretén Catalunya i assumís la responsabilitat única i indelegable de dir, com a president de les Illes Balears, quin és l’Estatut que “ell” vol per a la nostra comunitat autònoma?


A %d bloguers els agrada això: