Arxiu d'Autor

La consciència d’Europa

10 Juny 2004

Estimat director:

Entre la celebració del seixantè aniversari del desembarcament dels aliats a Normandia (del qual et parlava en la meva darrera lletra) i les eleccions del proper diumenge que determinaran la nova composició del Parlament europeu, es manté latent el debat sobre Europa que avui sembla que interessa només als polítics però que, anys enrere, sobretot durant l’època d’entreguerres (1918-1940), preocupà vivament als intel·lectuals. Com sigui que és aquesta una qüestió que va tenir certa transcendència dins l’àmbit de la cultura catalana i que a mi sempre m’ha interessat, deixa’m que te’n doni el meu punt de vista.

(more…)

Europa està en deute amb els nord-americans

3 Juny 2004

Estimat director:

Fa exactament deu anys que vaig tenir l’oportunitat d’assistir a alguns dels actes de celebració del cinquantè aniversari del desembarcament dels nord-americans a Normandia i t’asseguro que és impressionant de veure aquell immens cementiri on reposen els cossos de milers de joves (la majoria cristians, però també alguns jueus) que moriren el sis de juny de 1944 per alliberar Europa de la invasió dels nazis. Sobre aquells espadats imponents, altívols i verds que reben l’embat de les ones de l’Atlàntic, o bé des de les platges plenes de dunes i de vegetació per on desembarcaren, el ciutadà europeu que estima els valors de la llibertat i de la democràcia, que creu en una convivència pacífica, intel·ligent, participada i respectuosa dels uns amb els altres, no pot deixar d’emocionar-se en recordar aquell fet terrible, aquell autèntic sacrifici que feren els joves marines nord-americans, que no dubtaren a immolar-se per defensar uns principis que ells consideraven superiors. De fet, aquells joves nord-americans eren els germans dels avis dels joves marines nord-americans que han envaït l’Iraq i que han provocat l’actual situació de crisi, que, no sols no s’ha apaivagat darrerament, sinó que s’ha agreujat per mor de les tortures que han comès sobre presos indefensos, contravenint d’aquesta manera totes les normes del dret internacional.

(more…)

L’Ajuntament des Castell

27 Mai 2004

Estimat director:

Em demanes que et doni la meva opinió respecte de com s’ha resolt la crisi política que va esclatar fa temps a l’Ajuntament des Castell, a aquest ajuntament en el qual, per raons d’empadronament, jo estic cridat a votar cada cop que la democràcia (com la Marina) em crida. I la resposta és que s’ha resolt de l’única manera possible, i, sobretot, de l’única manera que permetrà una estabilitat política i, per tant, la governabilitat del municipi. Qualsevol altra solució (ni que fos més coherent des del punt de vista polític o ideològic) comportava la inestabilitat i, de manera gairebé segura, el desgovern. Per tant, m’agradi més o m’agradi menys (que això no té cap importància) el pacte que s’ha produït entre els cinc regidors del PP i els dos del PSOE que no són precisament els trànsfugues, però que possiblement ho esdevindran un cop els òrgans centrals del partit resolguin el que —incomprensiblement i imperdonablement— no han sabut resoldre els òrgans locals, el pacte —dic— em sembla l’única sortida que, ara per ara, resultava possible.

(more…)

Tot interpretant Emmanuel Kant

20 Mai 2004

Estimat director:

Fa dos-cents anys de la mort d’Emmanuel Kant (Königsberg 1724-1804), d’aquest gran pensador del Segle de les Llums, influenciat per Hume i per Rousseau, que va passar la seva vida tractant de donar resposta a les següents qüestions: Què puc saber? Què he de fer? Què m’és permès d’esperar? Doncs bé, amb motiu d’aquest aniversari, i mitjançant un exercici intel·lectual remarcable, dos pensadors d’avui, el conservador anglès, Roger Scruton (1944), i l’alemany i membre dels Verds, Antje Vollmer (1943), han mantingut un debat filosòfic sobre el conflicte iraquià a partir del pensament de Kant, el qual —recordem-ho—havia desenvolupat la idea de la pau perpètua (“El projecte de la pau perpètua”, 1795) fonamentada en el dret internacional. I és precisament aquesta idea la que ha provocat la discussió.

(more…)

Dels “diaris” als “weblogs”

13 Mai 2004

Estimat director:

Tot i que, cada dia que passa, els mitjans de comunicació escrita intenten ampliar la seva comesa (diuen que fins i tot El País publicarà una revista d’opinió de comú acord amb The New York Times), molt em tem que el teu ofici esdevingui aviat un cant de sirena, i que els qui, com jo, ens dediquem a opinar des de les pàgines de la premsa escrita, canviarem aviat aquest suport material per un altre tipus de suport, que de cap manera podríem qualificar d’espiritual sinó de virtual: el que representen els weblogs que es propaguen per internet.

(more…)

“Grândola, vila morena”, 30 anys de la Revoluçao

6 Mai 2004

Estimat director:

Record aquell 25 d’abril de 1974 (aquests dies n’ha fet trenta anys) amb absoluta claredat. A punt d’estrenar la meva llicenciatura en lletres, assistia a Barcelona a uns seminaris d’Història contemporània a l’Arxiu Històric de la ciutat, quan les ràdios, tot i la manipulació franquista que sofrien, escamparen arreu la notícia de la revolució portuguesa. Oh, la revolució! Havíem estat tant de temps pensant-hi i esclatava, de sobte, a Portugal, un país que els progressistes mai no contemplàvem.

(more…)

El “com” i el “què” de la Novel·la

29 Abril 2004

Estimat director:

Tots els qui hem estat temptats (i continuem essent-ho encara) d’escriure una novel·la, ens hem passat hores i hores per a definir-ne el què. En una presentació de les moltes a què he assistit, l’autor parlava de literatura (i més concretament de novel·la) i venia a dir que aquesta només es pot fer sobre personatges que no s’ajustin al que podríem considerar com el perfil normal dels humans. Segons ell, no es pot escriure sobre una persona vulgar, sobre una persona a la qual no li passin coses estranyes que l’apartin, podríem dir, del comú. Permet-me que en discrepi afectuosament.

(more…)

Visca les modalitats del català!

22 Abril 2004

Estimat director:

D’ençà que vaig escoltar les declaracions de la nova directora general de la televisió de les Illes Balears (IB3) dient que l’essencial d’aquesta televisió serà el bilingüisme i la defensa de les nostres famosíssimes “modalitats” ja dorm tranquil. Com una marmota. I ja veus que jo escric “dorm” i no “dormo” (o “dorme”, com dirien els valencians) perquè possiblement si escrivís una d’aquestes modalitats tu no m’entendries, i seria fatal. Que n’és de trist, amic director, tenir una llengua tan carregada de modalitats!

(more…)

“Sic transit gloria mundi”

15 Abril 2004

Estimat director:

Un lector més diligent que tu, que analitza amb lupa les meves cartes, em comenta l’apareguda fa dos dijous i em diu coses força interessants que m’agradarà d’explicar-te. Ah, per cert! El meu lector no és de lletres, és físic per més detalls, circumstància que d’alguna manera l’allibera del dolce dire niente de què parlava l’altre dia Ignasi Mascaró i ens convida a tenir-lo en compte. Comprova-ho per tu mateix: “El llibre que m’estic llegint ara es diu L’usage du monde, i el seu autor és Nicolas Bouvier, un Suís que va anar en cotxe des de Ginebra fins a l’extrem orient durant els anys 50. Les primeres nevades el van agafar a Tabriz, una ciutat de l’Azerbadjan que en aquells moments, i encara ara, es troba en territori persa. Com que la neu i el cotxe són incompatibles, es va haver de quedar en aquelles terres tot l’hivern, i més concretament en aquella ciutat. Bouvier ens explica moltes coses del que allí va veure: L’ashura, la relació entre sunnites i xiïtes… Respecte d’això darrer ens explica que l’odi entre ells era visceral i que, a més, la majoria de sunnites de Tabriz eren kurds, circumstància que feia que l’odi que els professaven fos encara més intens. Aquest arribava fins al punt que, si un kurd es moria a la ciutat, no tenia un enterrament digne. D’altra banda, convé saber que els xiïtes els enterraven panxa cap avall i mai mirant cap a la Meca, per tal que no anessin al Paradís.

(more…)

El “Trio de las Azores”

8 Abril 2004

Estimat director:

Si primer va ser l’estupor i després la impressió d’horror i de dolor, avui allò que demanen els ciutadans és saber la veritat, tota la veritat. Sortosament les investigacions avancen i la policia ha detingut ja molts implicats en els atemptats de l’11-M. I als que no han detingut —oh Déu meu!— s’han immolat. El que sí sembla és que hi ha força indicis que permeten relacionar els autors dels assassinats de l’11M amb els autors dels assassinats de Casablanca, el 16 de maig de 2003.

(more…)