Josep Maria Quintana

• Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 
• ISBN: 978-84-9883-857-2

La particular situació que va experimentar l’illa de Menorca al llarg del segle XVIII (britànica entre 1708 i 1756; francesa fins al 1763; novament britànica fins al 1781, i espanyola fins al 1798, any en què tornarà a domini britànic fins al 1802) va provocar una perenne relació de conflicte entre les autoritats ocupants, especialment les que depenien del govern de Londres, de confessió anglicana, i les autoritats religioses menorquines, catòliques, subjectes, però, a l’autoritat del bisbe de Mallorca, amb seu a Palma i, per tant, en una illa que estava sota la sobirania d’Espanya.

L’autor explica i interpreta aquests conflictes fent una anàlisi profunda i acurada de pràcticament tot el segle XVIII (el bisbat de Menorca no s’erigirà fins l’any 1895), amb especial referència a l’estructura de l’Església menorquina, als conflictes interns i externs, al pensament polític i teològic dels seus principals protagonistes, i a la defensa numantina que els clergues menorquins faran de la immunitat eclesiàstica –per tant, de l’autonomia de l’Església respecte dels poders de l’Estat; autonomia que es veurà particularment contradita quan, després de la conquesta de l’illa per “las Armas Catholicas del Rey de España”, Carles III imposarà a l’Església menorquina la política regalista que impregna el seu regnat i el del seu fill i successor Carles IV.

• Compra’l a la pàgina de l’editor.
• Descarrega l’apèndix digital.

Aparicions a la premsa

• Un nou estudi de la Menorca anglesa manté viu el debat sobre el cristianisme il·lustrat del XVIII. Lluís Bonada. El Temps, 17 de gener de 2017.