Ningú no pot enganyar els morts

Premi Ciutat de Palma, Llorenç Villalonga, 2011.

  • Editorial Sloper
  • ISBN   978-84-940204-0-7

Portada de llibre "Ningú no pot enganyar els morts" de Josep M. QuintanaNingú no pot enganyar els morts, novel·la guanyadora del premi “Llorenç Villalonga” (Premis Ciutat de Palma 2011), ens mostra l’apassionant món de la pintura i de l’art mitjançant un relat que desplega l’acció al petit poble mariner de Fornells, on Marc Cursach descobreix la seva vocació per la pintura; a París, on es consolida com a pintor; i a Nova York, on acaba triomfant i recollint les millors crítiques. Però no tan sols això, perquè més enllà d’aquest fresc, Josep M. Quintana ha escrit una novel·la de gran riquesa psicològica amb la qual ha volgut plasmar el drama personal d’un artista famós i reconegut que, al final de la seva vida, es veu forçat a enfrontar-se tràgicament amb la seves contradiccions internes.

Sinopsi

L’arribada, el 1932, del matrimoni format pel pintor Frank Ackerman i l’escriptora Camille Béart al petit port de Fornells, al nord de l’illa de Menorca, serà el revulsiu que ha d’empènyer el jove pescador March Cursach a iniciar el que ha de ser una brillant carrera pictòrica, que el durà a París acabada la guerra civil. Allí se sentirà captivat pels surrealistes, moviment que abandonarà després d’acabada la segona guerra mundial, per abraçar definitivament l’expressionisme abstracte. Amic de pintors com Dubuffet o Léger i d’intel·lectuals com Malraux, March Cursach acabarà triomfant a París amb el suport fidel de la seva esposa i marxant, la galerista nord-americana Elizabeth Sue. Una exposició al MoMA de Nova York l’any 1961 comportarà la seva consagració com un dels grans pintors del segle XX. Ja al final de la seva carrera, el director del Beaubourg, Jean Maheu, incitat pel ministre de cultura del govern de Mitterrand, Jacques Lang, convidarà Marc Cursach a fer una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Pompidou de París, l’octubre del 1986. Mentre aquesta es prepara, un fet inesperat –la mort de l’única (i gairebé oblidada) germana del pintor- empeny Marc Cursach a retornar a Fornells, on Eloi Mercadal, rector d’aquella parròquia i marmessor de Maria Cursach, el convida a fer-se càrrec de l’únic bé que forma part de l’herència: la casa on va néixer. Aquell retorn a Fornells després de gairebé cinquanta anys d’absència i d’oblit, el contacte amb un món del que havia escapat amb la promesa de no tornar-hi mai més, el tracte amb una gent que li era del tot desconeguda i la consciència d’una mort tan propera com inevitable, confluiran en una catarsi que trasbalsarà Marc Cursach radicalment i definitiva.


%d bloggers like this: