Caça i Acampada a la Selva africana

Safari Club Internacional Catalunya Chapter
Barcelona, 2004
Traducció al català de Josep M. Quintana

No tinc la intenció de contar-vos viatges apassionants, en el to heroic de les grans aventures; i encara menys prendre l’accent del caçador de feres; no voldria tampoc, per fi, dedicar-me a la recerca de les curiositats amagades de la vida dels indígenes. D’altres han demostrat excel·lència en aquests gèneres.

No he vist l’Àfrica com un continent per explorar, sinó com un país per on passejar sense pressa. Sempre he estat més pròxim a Bombonnel, el modest caçador de Daudet, que del seu heroi, el gran Tartarín, matador de lleons; i sempre he considerat els negres de l’Àfrica com a gent de pagès que he tractat amb simplicitat dolça i benvolent i no pas com a subjectes aptes per a proves de psicoanàlisi.
M’he donat per satisfet d’haver actuat d’aquesta manera. L’Àfrica m’ha deixat una nostàlgia tendre, gens ni pica insuportable; he conservat dels meus viatges lleus traces de paludisme, això sí, però d’un paludisme sense mal pèl, M’ha mancat caçar algun lleó, però ells tampoc m’han caçat a mi.

En resum, dels quatre viatges a l’Àfrica tropical francesa, en guardo un record profundament dolç en el seu conjunt.

És d’aquest record que faré el meu llibre.

Nicolau M. Rubió i Tudurí


%d bloggers like this: