He llegit que, quan el papa Francesc era a l’avió que el conduïa a Emirats Àrabs Units (EAU), un periodista espanyol li va preguntar quan viatjaria a Espanya, i que el Papa li va donar una resposta -confiem que la informació que m’ha arribat és certa- que m’ha deixat confús: “¿Viatjar a Espanya? Primer han de posar-se d’acord vostès”.
La resposta és, a més, enigmàtica, perquè, en primer lloc, no sabem qui són aquests “vostès” a què el Papa es refereix; i en segon terme, perquè un pontífex que, posem per cas, no es pronuncia sobre si cal recolzar a Maduro o Guaidó i que s’ha ofert no poques vegades per intervenir entre conflictes polítics i bèl·lics, difícilment pot al·legar problemes d’entesa -aliens a la seva persona- per ajornar o decidir visitar un país.
Però la veritat és que el que més m’intriga és saber a qui es referia quan deia “primer han de posar-se d’acord vostès”, ja que saber-ho ens donaria pistes sobre què s’han de posar d’acord, ja que és molt diferent que es referís a desavinences a l’interior de l’Església espanyola; a desacords entre el Govern de l’Estat i, posem per cas, la Comunitat religiosa del Valle de los Caídos, amb el correlatiu silenci de l’Església en l’espinós conflicte provocat pel trasllat a un altre lloc de les restes de Franco; o bé es referís -que també podria ser- al greu conflicte entre l’Estat i la Comunitat autònoma de Catalunya, que està enverinant greument la convivència en aquest país i que, com opinava jo diumenge passat, ens aboca a una dimensió desconeguda. (Curiosament, Enric Juliana utilitzava pràcticament els mateixos termes en un article publicat el passat dimarts).
Diguem que el periodista al qual vaig llegir aquesta informació sobre el Papa també s’estranyava de tan enigmàtica resposta, ja que -deia- “el Papa, òbviament, no va a aquests països perquè no hi hagi problemes sinó, precisament, perquè la seva sola visita pot contribuir al fet que les discrepàncies vagin desapareixent”. I concretant en el recent viatge a EAU, apuntava que són molt necessaris aquests acords de fraternitat entre l’Església catòlica i l’islam; la imatge del papa Francisco besant el gran imam d’Al-Azhar a EAU és un dels passos decisius i obligats perquè, com va dir el propi Bergoglio, “no hi ha alternativa: o construïm el futur junts o no hi haurà futur”.
Comparteixo aquesta opinió, però no seria del tot sincer si no posés alguna objecció a aquest reeixit viatge papal. Ho dic perquè l’eix de la visita a EAU ha girat al voltant de dos actes: el primer -i de més transcendència per a l’objectiu previst-, ha estat una trobada interreligiosa: la conferència de Fraternitat Humana, que ha reunit 700 representants de diverses confessions. Una cimera en la qual, sens dubte, Jorge Bergoglio i el gran imant Ahmed al Tayeb -representant d’Al Azhar, la institució més prestigiosa de l’islam suní- han estat les ‘estrelles’ indiscutibles.
La trobada s’ha produït a l’hotel més luxós d’Abu Dhabi, l’Emirates Palace, després que el príncep hereu, Mohammad bin Zayed al-Nahyan, líder de facto i enemic acèrrim de les organitzacions islamistes, hagi demostrat que, en efecte, ha convertit el seu país en un dels més tolerants cap als cristians entre les monarquies ultraconservadores del golf Pèrsic, dominades per l’islam ortodox wahhabita. Ho demostra que, sota el seu comandament, EAU s’hagi transformat en un refugi per als àrabs cristians que fugen de Síria o Iraq, i, segons he pogut llegir, sorprenentment, el 2013, ocupava la tercera posició entre els països amb major creixement de la població cristiana. Té una nova catedral, 16 noves esglésies i al voltant de 700 congregacions, segons ha informat la premsa.
Sé que, amb aquest viatge, Francesc no pretenia de cap manera donar un reconeixement a la política del govern d’EAU. Ell anava a una altra cosa, però no hi ha dubte que el Govern d’aquest país, que és qualsevol cosa menys una democràcia, ha aprofitat el viatge papal i posat tot el seu esforç a rentar la seva imatge, ja que, si bé és cert que promou una visió de l’islam oposada a l’islam polític -el que representen els Germans Musulmans- que defensa el seu rival en el Golf, Qatar, i és tolerant amb els cristians (encara que amb clares limitacions), és sens dubte un govern despòtic, i el príncep Mohammad bin Zayed -el que va organitzar una comitiva de guàrdies a cavall perquè escortessin la caravana del Papa a través dels jardins de palau mentre els avions deixaven un rastre groc i blanc en el cel, els colors de la bandera del Vaticà- és un dels dèspotes més temuts. Ho dic perquè, si bé ha ofert una imatge d’obertura i tolerància, aquesta no casava bé amb la realitat del país, del qual organitzacions com Human Rights Watch recorden que “el Govern d’Emirats Àrabs Units no ha demostrat un interès real en millorar la seva historial d’ (abusos) dels drets humans”, ple d’assetjament a activistes i atacs a la llibertat política o d’expressió.
Amb motiu de la visita del papa a Abu Dhabi, el corresponsal de La Vanguardia publicava una llarga informació, presa del britànic The Economist, on es deia que “en una regió de dèspotes, el príncep (Mohamed bin Zayed) és un dels més temuts. Malgrat la seva tolerància amb les minories religioses, no concedeix llibertats polítiques a la majoria musulmana, particularment als islamistes, perquè tem que puguin enderrocar-lo. Els partits (polítics) estan prohibits. Els que fan preguntes són empresonats. Els immigrants -cristians inclosos- no tenen opció d’aconseguir la ciutadania. Seguiran sent estrangers sense importar quantes generacions hagin nascut a EAU”.
Per aquest motiu, no són pocs els que han criticat aquesta visita papal en què, més enllà del contingut religiós i ecumènic que pogués tenir -que, òbviament, té molta importància-, és molt probable que, amb el seu gest, hagi concedit credibilitat a un governant que exerceix una repressió despietada contra defensors dels drets humans, jutges i advocats, estudiants i periodistes, per tal d’eliminar qualsevol escletxa de dissidència.
El segon acte important del papa ha estat la missa que ha celebrat davant 50.000 persones que han omplert l’estadi de la Ciutat Esportiva Zayed d’Abu Dhabi, mentre altres 120.000 assistien a la cerimònia des de l’exterior, fet que ha convertit aquesta missa en la celebració catòlica més multitudinària celebrada mai en un país musulmà. Segons les informacions que ha ofert la premsa, la majoria dels assistents eren cristians que viuen a EAU com a treballadors estrangers, el col·lectiu que formen la major part dels habitants del país, que no han tingut cap problema per participar en l’eucaristia ja que, per donar-los totes les facilitats per assistir a l’esdeveniment, el príncep hereu, el xeic Mohammad bin Zayed, va declarar que dimarts tinguessin festa als seus llocs de treball.
La missa va ser, sens dubte, un èxit d’assistència, però en la homilia el papa no es va sortir del guió. Va parlar de l’Evangeli i va dir als fidels que eren “un cor compost per una varietat de nacions, llengües i ritus; una diversitat que l’Esperit Sant estima i vol harmonitzar cada vegada més, per fer una simfonia”. I va voler saludar aquesta diversitat de persones que assistien a la missa remarcant -cito de la premsa- que “qui està afligit, qui pateix injustícies, qui es lliura per ser artífex de la pau sap el que significa patir”. Sens dubte estava en el seu paper i aquests mots no són inútils. ¿Però no havia de dir alguna cosa més respecte de les violacions dels drets humans? Entenc que li era impossible afirmar certes coses sense alterar la pau. Però tot i així, el dubte m’assetja. I més després de saber que al·lega que no pot viatjar a Espanya si abans no ens posem d’acord, afirmació que no deixa de ser una denúncia (encara que no prou clara) que alguna cosa anòmala (i inacceptable) deu estar succeint al nostre país.
Josep Maria Quintana 