Per què avança a Europa l’extrema dreta?

by

(2) L’auge dels nacionalismes

La Revolució Francesa va establir la nació política com una solidaritat voluntària de ciutadans iguals en drets i units pel respecte incondicional dels drets humans i civils universals.

La igualtat i la llibertat individual unia a tots els habitants per sobre de les seves diferències ètniques, religioses, lingüístiques i culturals. Va ser al voltant del canvi del segle XIX al XX quan el nacionalisme va adoptar el seu caràcter actual excloent, racista, antisemita, irracional i totalitari. Es va convertir des d’una força unificadora en una força divisora ​​i secessionista.

El fundador de l’ ACTION FRANÇAISE, Charles Maurras, va proclamar el 1898 “Tu no ets res, el teu poble ho és tot” expressant amb claredat aquest gir reaccionari del nacionalisme, segons el qual no és el ciutadà lliure sinó el cos nacional que monopolitza els drets de decisió i governació.

La imposició dels idiomes nacionals és un bon exemple de violència en favor de l’homogeneïtzació nacional. Ni un 10% de la població de França parlava francès o entenia les declaracions revolucionàries a la fi del segle XVIII, i el primer parlament italià de Torí, en 1860 parlava francès perquè ni un 3% de la Itàlia del Risorgimientoparlava el dialecte de la Toscana, que posteriorment es va convertir en l’italià. La fèrria disciplina de les casernes i de les escoles trigaria encara generacions a matar les llengües populars i a imposar només un dialecte com a llengua nacional, procés que va durar en tots els casos fins al segle XX, tot realitzant d’aquesta manera el que el lingüista Antonio de Nebrija (1492) ja havia procurat amb la seva primera gramàtica castellana: fer de l’idioma una arma de l’imperi.

Amb la victòria del principi d’ “autodeterminació nacional”, proclamat pel president dels EUA Woodrow Wilson a final de la I Guerra Mundial i l’ensorrament de les utopies i moviments internacionalistes, la legitimitat política va passar definitivament des de principis universalistes democràtics a la nació. I la idea d’identitat entre les fronteres culturals, ètniques i lingüístiques amb les fronteres estatals serveix des de llavors com a mobilitzador d’enfrontaments bèl·lics a tot el món. La unitat nacional funciona, doncs, com a religió civil per sobre de qualsevol altre objectiu social o polític.

I com s’actua per aconseguir la “unitat funcional”? Doncs, la creació de poblacions mono-ètniques, mono-lingüístiques i mono-culturals es pot obtenir de diverses maneres: mitjançant el genocidi, mitjançant la neteja ètnica, mitjançant les polítiques d’apartheid o d’una manera més subtil: procurant l’assimilació forçada a través de la coerció estatal i, per tant, imposant una llengua sobre les altres i destruint les cultures i tradicions populars que no s’adeqüen a l’oficial.

Així doncs, el nacionalisme que havia sorgit a la fi del segle XIX, va acabar convertint-se en el sistema de creences més poderós del segle XX. Per què? Doncs perquè la seva força resideix en la seva senzillesa. El nacionalisme és una caixa buida de contingut que pot ser omplert amb qualsevol ideologia per formar un nacional-bolxevisme (seria el cas de l’URSS), un nacional-socialisme (el de l’Alemanya nazi) o bé un nacional-catolicisme (el de l’Espanya de Franco) per tal d’elevar el poble en qüestió en un ens superior davant dels enemics exteriors.

Aquesta flexibilitat i simplicitat és el que fa el nacionalisme tan fort en els nostres temps de poca fe religiosa i de fracàs d’altres ‘ismes’ de major contingut ideològic, com eren el liberalisme, el socialisme, l’anarquisme o el comunisme. I  no deixa de ser curiós que totes aquestes ideologies van provar en algun moment l’aliança amb el nacionalisme per a finalment quedar absorbit o derrotat per ell. Com ha dit el politòleg Andrés de Blas Guerrero, “cap ideologia ha pogut competir amb el nacionalisme en el seu macabre poder per convertir els homes en botxins, tant en temps de pau com de guerra”. Per què? Doncs perquè ser nacionalista no requereix cap esforç intel·lectual i això és el secret del seu èxit. El nacionalisme ofereix la identitat col·lectiva més fàcil i més barata, no has de pensar en alguna cosa comú sinó només en alguna cosa que et separa dels altres. I en aquest món globalitzat i ‘líquid’  de que ens parlava Zygmunt Bauman, aquest món de de fragmentació de biografies i cultures, el nacionalisme ofereix una identitat aparentment sòlida.

Per tant, no ens hem d’estranyar que noms que ja ens resulten avui tan populars com Matteo Salvini a Itàlia, Viktor Orbán en Hongria o Marine Le Pen a França coincideixin en uns idearis nacionalistes i molt conservadors, i també en la seva tendència a classificar els membres d’una societat en funció dels seus orígens, les seves idees i els seus recursos. I que sobre aquesta plataforma ideològica tractin de demanar els vots dels ciutadans, els quals estimulen amb els sentiments menys solidaris. I el mateix he de dir del cas de VOX a Espanya.

És, doncs, evident que Europa s’enfronta a enormes desafiaments, amb uns recursos -és cert- que són molt considerables si els comparem amb els de zones menys afavorides, però que tot i així no són il·limitats. I més encara en un temps en què la desigualtat econòmica s’estén aquí i allà, tot aprofundint la bretxa entre els éssers humans.

Com podem, doncs, fer-hi front? Penso que una possible solució és de mantenir-se forts en la defensa dels valors ètics heretats de la civilització clàssica i desenvolupats després de la Revolució Francesa. Això d’una banda. I per una altra, en implementar polítiques que combatin la desigualtat en tota línia. És a dir, tant en els països subdesenvolupats, a fi de facilitar als seus ciutadans mitjans laborals in situ, com en els països desenvolupats, treballant en favor de la igualtat d’oportunitats. Si no ho fem així, la influència de polítics que creuen que hi ha solucions fàcils per a problemes complexos, fàcilment calarà en tants ciutadans que estan descontents amb el seu dia a dia, i això ens podria fer retornar als períodes més foscos de la nostra història recent.

 

Anuncis

%d bloggers like this: