Patriarques cristians s’oposen al bombardeig de Síria

by

He intentat acostar-me sense prejudicis a la crisi siriana i a l’atac conjunt que han fet els nord-americans, els britànics i els francesos sobre objectius del govern d’Assad, i veig que la posició dominant que circula pels nostres verals manté el convenciment que hi ha només un principal responsable: el president sirià que, en els més de 7 anys que ja dura la guerra, ha llançat nombrosos barrils bomba contra la població civil, ha ordenat bombardeigs sobre diferents localitats, ha comès execucions sumàries, detencions arbitràries, tortures i fins i sembla que diversos atacs químics anteriors al de Duma de fa tot just una setmana. De fet, han estat aquests darrers atacs que han mobilitzat els Estats Units, França i el Regne Unit, en una ofensiva aèria de les tres potències occidentals sobre el règim sirià que ha sorprès perquè fins ara cap d’aquests factors havia estat una línia vermella per Trump, Macron o May.

L’escenari internacional viu una polarització en la qual apareixen clarament definits dos bàndols que tenen a Síria el seu gran tauler de joc (i en menor mesura al Iemen). D’una banda, hi ha Rússia i Iran, grans suports del règim d’Assad i responsables, gràcies a la seva ajuda militar i econòmica, que el president sirià hagi estat capaç d’anar recuperant territoris en els últims mesos fins arribar a la posició avantatjosa en què avui es troba (té en el seu poder les principals ciutats i regions del país i la seva oposició cada vegada és més residual).

Davant seu, se situen els Estats Units, l’Aràbia Saudita i les principals potències europees, que des del començament del conflicte -no oblidem això- han armat i entrenat els opositors i que, des de fa mesos, tenen com a objectiu primordial la desaparició de l’ISIS, que va arribar a ocupar grans franges de territori i que ara ocupa un lloc secundari. Val a dir que mentre Rússia i els Estats Units lluiten per una influència a nivell global, l’Iran i l’Aràbia Saudita busquen el predomini regional, de manera que diversos experts ja han categoritzat el conflicte a Síria com una nova Guerra Freda.

Malgrat que la política de Trump ha estat fins ara la de no intromissió en conflictes regionals, la veritat és que l’atac sobre les instal·lacions d’Assad com a represàlia al presumpte atac químic de Duma mostra que l’Administració nord-americana no està disposada a permetre que Rússia i l’Iran es moguin al seu gust a l’Orient Mitjà i actuïn com vulguin. Això suposaria que EUA perd influència a nivell internacional, cosa impensable per a ells.

Fins al moment, tots han ensenyat les seves cartes. Rússia i l’Iran volen mantenir per ara a Assad, i els Estats Units i la resta volen posar una sèrie de límits en el terreny que mostrin que, en qualsevol moment, poden fer ús de la seva força si els aliats del Govern sirià creuen la ratlla. Els primers saben que un nou atac químic (si donem per bo el de la setmana passada) pot provocar una ofensiva de major intensitat per part dels Estats Units, i els segons coneixen que el manteniment del règim sirià és ara mateix una línia vermella per a l’eix Moscou-Teheran. Potser per això, ja només demanen amb la boca petita la marxa d’Assad i s’entesten a endolcir els bombardeigs contra aquest amb una gran ofensiva diplomàtica.

Davant això m’ha sorprès la “Declaració conjunta” que, l’endemà de l’atac, van fer els patriarques grec-ortodox, siríac-ortodox i grec-melquita catòlic d’Antioquia i de tot l’Orient sobre el bombardeig de Síria, contrària a l’atac i negant clarament l’ús d’armes químiques pel règim d’Assad. Jo dubto que estimin Assad, però sóc conscient -i ells més- que si desapareix aquest i guanyen els rebels, imposaran un règim islàmic i ells -cristians- seran massacrats. Com a mínim, la contundència del seu manifest i el fet que es faci des del cor mateix de Síria, ens hauria de fer reflexionar sobre el nostre punt de vista. Potser els occidentals no tenim tota la raó, a pesar de l’opinió que ens mereixin Assad, Putin i l’actual règim de Teheran.

Diu el manifest (traduït del francès): (1)

  1. Aquesta agressió brutal és una clara violació de les lleis internacionals i de la Carta de l’ONU, ja que és una agressió injustificada contra un país sobirà, membre de l’ONU.
  2. Ens sentim tristos en constatar que aquests bombardeigs van ser comesos per països poderosos als quals Síria no va causar prejudicis de cap mena.
  3. Les al·legacions dels Estats Units i en altres països d’acord amb les quals l’exèrcit sirià utilitza armes químiques i que Síria és un país que té i utilitza aquestes armes, són injustificades i no és compatible amb proves suficients i clares.
  4. El calendari d’aquesta agressió injustificada contra Síria soscava el treball de la Comissió internacional de consulta internacional, que està a punt de visitar Síria.
  5. Aquesta agressió brutal destrueix les possibilitats d’una solució política pacífica i provoca una escalada de violència i complicacions posteriors.
  6. Aquesta agressió injusta afavoreix les organitzacions terroristes i els dóna impuls per continuar amb els seus actes bàrbars.
  7. Demanem al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que exercirà el seu paper a l’hora de portar la pau en lloc de contribuir a l’escalada de les guerres.
  8. Fem una crida a totes les esglésies dels països que van participar en els bombardeigs, per complir els seus deures cristians, d’acord amb els ensenyaments de l’Evangeli, per condemnar aquesta agressió i cridar els seus governs a participar en la protecció de la pau internacional.
  9. Saludem el coratge, l’heroisme i els sacrificis de l’Exèrcit Àrab sirià, que protegeix coratjosament Síria i garanteix la seguretat de la seva gent. Preguem per les ànimes dels màrtirs i la curació dels ferits. Estem convençuts que l’exèrcit no es farà enrere davant els atacs terroristes externs o interns; continuarà lluitant amb valentia contra el terrorisme fins que cada pols de terra siriana es netejada de terrorisme. També acollim amb beneplàcit la posició valuosa dels països aliats de Síria i la seva gent.

Oferim les nostres oracions per la seguretat, la victòria i l’alliberament de Síria de tot tipus de guerres i terrorisme. També preguem per la pau a Síria i arreu del món, i una crida a enfortir els esforços nacionals de reconciliació per tal de protegir el país i preservar la dignitat de tots els sirians.”

————–

(1) https://orthodoxie.com/declaration-conjointe-des-patriarcats-grec-orthodoxe-syriaque-orthodoxe-et-grec-melkite-catholique-dantioche-et-tout-lorient/

Anuncis

%d bloggers like this: