Tomás y Valiente, el papa Francesc i la instrucció de Llarena

by

Pel que podem observar de l’actuació del magistrat Pablo Llarena, sembla evident que tota la instrucció dels processos contra els polítics catalans detinguts -així com la decisió de mantenir-los en presó preventiva- es fonamenta en el supòsit que han comès el gravíssim delicte de rebel·lió. I el fet d’haver negat la llibertat a Junqueras, Forn i els dos Jordis es deu a aquest pressupòsit, que s’ha reforçat -diu el jutge- a causa del contingut de la ja famosa “Moleskine” que pertanyia a Josep Maria Jové, secretari de la Presidència, on es troba dissenyat tot l’iter de la independència.

Òbviament, li correspon al jutge instruir, i és ell qui disposa de tots els elements per fer-ho. Tanmateix, la resta de juristes podem opinar (encara que el nostre criteri no tingui cap transcendència). De fet, opinar és el que fem als diaris i avui voldria transcriure l’opinió d’una professora que, penso, mereix ser escoltada (no per qui és, sinó pel que diu). Em refereixo a la professora de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears, la doctora Carmen Tomás y Valiente, filla del qui fou president del Tribunal Constitucional, assassinat per ETA.

Transcric simplement un bocí de l’entrevista que va ser publicada al Diario de Mallorca el passat 5 de febrer.

“—¿En Cataluña se ha cometido un delito de rebelión?”

—En Cataluña no ha habido rebelión, porque requiere una violencia que no ha existido y que debería ser contra las personas, no bastan los episodios de fuerza contra las cosas. Es uno de los delitos con penas más graves, y se ha de entender en el contexto de un levantamiento de carácter armado.

—Un juez del Supremo debe saber si hay o no rebelión desde el primer momento.

—Lo cual nos lleva a pensar que no hubo rebelión. Si existía el ‘plan preconcebido’ de que se habla en autos, lo lógico hubiera sido presentar la querella muchísimo antes. No puedo atribuir intenciones, pero se hace una interpretación incorrecta del tipo. Así lo manifestamos 150 penalistas, pero no se nos prestó demasiada atención.

—El ´procés´ transcurre a plena luz del día.

—Y si tan clara estaba la rebelión, es un delito en que el Código Penal contempla los actos preparativos, la ‘conspiración para la rebelión’. Y durante un proceso tan largo, no se interpuso ninguna querella.

—¿El Supremo se guía por criterios políticos?

—No me gustaría poner en mi boca que un magistrado del Tribunal Supremo actúa por motivos políticos, pero ha tirado por elevación. Se ha convertido en jurídico penal un problema político, que no debería solventarse por la vía judicial. Lo ocurrido no es equiparable a la rebelión o golpe de Estado de que se habla, solo está clara la desobediencia.

—¿No es lo mismo Urdangarin que Junqueras?

—A la gente le cuesta entender que un condenado a años de cárcel no ingrese, pero el caso de Urdangarin a la espera de recurso no es excepcional. Igualmente pienso que Junqueras no debería estar en la cárcel. No hay indicios racionales suficientes para la rebelión, y tampoco se da ninguno de los presupuestos de la prisión preventiva, ni riesgo de fuga ni de reiteración. Y lo digo al margen de la simpatía personal por el procés, que en mi caso no es especialmente acusada.

—¿El Constitucional presidido por su padre hubiera dictado unas resoluciones tan extrañas?

—No lo contestaré respecto a la época de mi padre, sería impropio. Yo hubiera deseado que la crisis catalana no se enfocara desde un recurso continuo al Tribunal Constitucional, que debe solucionar o paralizar. Mi idea es que tiene que haber una negociación política.

—¿Se está restringiendo la libertad de expresión?

—La Audiencia Nacional y el Supremo transitan por una senda muy peligrosa en estos casos. Hay que ser extremadamente cuidadosos al castigar delitos de opinión, con la única excepción de la invitación directa a favorecer un clima de violencia. Estoy con la nieta de Carrero Blanco, no es deseable que un rapero esté en la cárcel.”

Deixo al lector que jutgi segons el seu propi criteri. De tota manera, i posats a citar pensaments aliens amb els quals em sento a prop, em referiré tot seguit a una reflexió que féu el papa Francesc respecte de la presó preventiva, aquesta de la qual ha fet ús el jutge Llarena de manera tan contundent com discutible.

Certament que la reflexió del papa no és jurídica, sinó moral, mentre que els jutges s’han de guiar bàsicament per criteris jurídics. Tanmateix, la presó preventiva és una de les eines que, si bé està condicionada per una potent doctrina legal en la seva aplicació (la que cita la professora Tomás y Valiente), el cert és que el jutge que instrueix la causa té un marge important a l’hora d’avaluar els fets. Vet aquí, doncs, que el plantejament ètic no deixi de tenir importància en aquests casos, si més no per als qui creiem que, en la valoració de les penes, aquest plantejament també hauria de tenir-hi un paper.

En un Discurs fet a l’Associació Internacional del Dret Penal el 23 d’octubre de 2014, el papa Francesc va dir: “La presó preventiva constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat, quan de forma abusiva procura un avançament o bestreta de la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fonamentada d’un delicte comès. La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés”.

Certament, les paraules del papa no són definitives ni, menys encara, definitòries del que està passant a Espanya amb els processats pels fets succeïts a Catalunya que sofreixen presó preventiva per decisió del jutge Llarena, però no deixen de fer pensar i aporten llum sobre la matèria. D’aquí que no em sorprengui que organismes independents com la Comissió Europea i el Consell d’Europa dictaminin que, a Espanya, la jerarquia dels jutges no respon a criteris professionals sinó polítics. I això -si s’acabés confirmant- seria molt lamentable.

. . .

P.S. El que he dit en aquest article no es contradiu amb el fet que jo consideri un esperpent tot el que coneixem de l’actuació de Puigdemont a Brussel·les, com també les propostes que està fent als independentistes per a mantenir (fictíciament i il·legalment) la seva presidència a l’exili.

Anuncis

%d bloggers like this: