La crisi endèmica dels refugiats que, des de les zones més recòndites d’Àfrica, es juguen la vida per entrar a Europa s’amplià considerablement a partir de les guerres de Síria i l’Iraq. Per tal de posar-hi un mínim remei, la Unió Europea i Turquia signaren un acord el 2015 per controlar les arribades d’immigrants a Europa, alhora que els Estats europeus acceptaven donar refugi a un número (val a dir que ridícul) d’aquestes persones que, desesperades per la misèria i els horrors de la guerra, no temen morir i donen tot el que posseeixen a les màfies per tal d’arribar a un continent que els rebutja.
L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, criticà fa uns mesos aquest acord tancat entre la Unió Europea i Turquia per deportar a aquest país tots els immigrants irregulars que arribessin a Grècia, inclosos els demandants d’asil sirians, a canvi de reubicar als Estats membres un nombre equivalent de refugiats ja instal·lats a Turquia.
En una intervenció molt aplaudida davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França), Grandi expressà la seva “profunda preocupació” per un pacte que apuntava a la tornada sistemàtica d’immigrants a Turquia, posant en dubte el respecte del dret internacional que assisteix a les persones que necessiten protecció.
El màxim responsable d’ACNUR advertia que un demandant d’asil només pot ser deportat a un tercer país si aquest “assumeix la responsabilitat en essència” de tramitar la seva sol·licitud i és capaç de complir els estàndards internacionals en matèria d’asil, inclòs l’accés dels refugiats a l’educació, la sanitat i l’assistència social i l’ocupació.
Per això, reclamava als mandataris europeus que exhibissin un “lideratge polític valent” tant per buscar solucions als conflictes que forcen als refugiats a escapar dels seus països, com per garantir vies legals de fugida que no els obliguin a recórrer a màfies “que abusen (d’ells) i els exploten”.
Fa uns dies, Amnistia Internacional denunciava que l’Estat espanyol viola els drets humans dels refugiats i l’acusa de formar part del grup de 36 països de tot el món que “se salten constantment” el dret d’asil expulsant de manera il·legal les persones que fugen de conflictes armats o de situacions d’extrema pobresa. Amnistia Internacional assenyalava el cas de la frontera sud -amb les tanques de Ceuta i Melilla- i l’incompliment dels compromisos d’acollida com a exemples “flagrants” de la actitud contrària de l’Estat respecte al compliment dels drets humans.
A l’informe anual que publica per avaluar la situació dels drets fonamentals a tot el planeta, Amnistia Internacional alerta de l’auge del discurs de l’odi i de “demonització de l’estranger”. En concret, l’entitat acusa polítics com el president nord-americà, Donald Trump, o el primer ministre hongarès, Víktor Orban, d’impulsar “una agenda tòxica que persegueix, converteix en bocs expiatoris i deshumanitza grups sencers de persones”. “La retòrica del nosaltres contra ells afavoreix l’acceptació de les atrocitats massives”, alerta Amnistia Internacional en un comunicat.
Fixant-se en el cas espanyol, Amnistia Internacional diu que, dels 159 països analitzats, el nostre no sols forma part dels 36 que han “violat el dret d’asil retornant els refugiats de manera il·legal”, sinó que també “impedeix que els refugiats i els migrants cursin amb normalitat les seves peticions d’asil i es pugui estudiar el seu cas”.
El passat més de maig, el diari digital Vila-Web anunciava que la Comissió Europea havia demanat al govern espanyol que es comprometés a rebre més refugiats mensualment des dels camps de Grècia i Itàlia. En un informe de seguiment de la resposta europea a la crisi dels refugiats, la CE (no Amnistia Internacional, sinó la CE) situa Espanya, juntament amb Bèlgica i Croàcia, entre els estats que haurien d’augmentar els seus compromisos de reubicació. Fins ara, l’Estat ha rebut –deia l’informe- 886 persones dels camps grecs i italians. A més, a la UE encara hi ha tres estats, Hongria, Polònia i Àustria, que no han reubicat cap refugiat dels 160.000 que es van comprometre a repartir-se els líders europeus ara fa més d’un any i mig. Per això mateix, per boca del comissari d’Interior, Dmitris Avramopoulos, la CE advertia que si la situació no millora abans del juny (que no ha millorat) “la Comissió no dubtarà en utilitzar el seu poder per obrir un procediment d’infracció.
En total, els estats europeus s’han repartit, segons aquestes dades, 18.418 persones des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia. I mentre Espanya n’acollia 886, com ja s’ha dit, d’altres estats han estat més generosos. França n’ha acollit 3.404, Alemanya 4.478, Finlàndia 1.443, Portugal 1.302, Holanda 1.776. Pitjor que nosaltres s’han comportat Bèlgica, que només n’ha acollit 551, i Hongria, Polònia i Àustria, que no han reubicat cap refugiat dels 160.000 que es van comprometre a repartir-se.
És per això que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides ha demanat “renovar el significat d’humanitat”, respectar els drets humans i avançar amb solidaritat i responsabilitat compartida entre Estats membres per contenir la crisi actual. “Europa –advertia- afronta el moment de la veritat, és el moment de reafirmar els valors sobre els quals va ser construïda”.
En un món amb conflictes, els desplaçaments massius són una realitat. Crear tanques i murs no és una solució, perquè només augmenta el patiment de la gent que ja ha patit l’inimaginable, i és en aquest sentit que el tancament de les fronteres de països com Àustria i altres en la ruta dels Balcans que impedeixen avançar cap a la UE milers de refugiats és un crim contra la humanitat. I més encara quan sabem que són les màfies les qui operen en aquest tràfic internacional, com en segles anteriors eren els negrers que traficaven amb esclaus. No és tanta la diferència.
El representant d’ACNUR, a més, ha volgut cridar l’atenció sobre l’especial vulnerabilitat de les dones i els fillets, que superen al nombre d’homes refugiats i que solen viatjar sense acompanyants masculins, cosa que els “exposa al risc d’abusos i explotació” per part de les màfies que trafiquen amb persones.
També ha criticat als Estats membres perquè altres països d’altres continents, “amb molts menys mitjans” han assumit més esforços que la Unió Europea a l’hora d’acollir refugiats.
I per si tot el que s’ha dit fins ara ens sembla poc, podem afegir que les ONG’s –com per exemple Metges sense Fronteres, Metges del Món i altres- asseguren que les condicions dels refugiats a Europa són molt dolentes, i han afirmat que això no és negligència, sinó que es fa intencionadament, ja que “Europa volia desincentivar l’arribada de refugiats a través de la manca de serveis”.
Crec que tots hauríem de sentir una mica de vergonya.
Josep Maria Quintana 