Aznar critica obertament Rajoy i Santamaría

by

“Cría cuervos y te sacaran los ojos” diu un conegut refrany castellà que, probablement, podria aplicar-se a Aznar i a la FAES, després que Santamaría hagi fet, per primer cop, autocrítica del que va fer el PP quan, el 2006, organitzà una campanya (dirigida curiosament per Rajoy) per recollir firmes a tota Espanya contra l’Estatut de Catalunya que havia elaborat el Parlament a l’època en que governava el tripartit dirigit per Pasqual Maragall.

Aquella va ser una campanya sonada, perquè tant José María Aznar com Rajoy sabien que predicar la bona nova contra el catalanisme a tota Espanya feia adeptes a la causa que ells sostenien, com també van creure que l’existència d’una fundació paral·lela al partit que es dediqués a elaborar projectes que els ajudés a perfilar la filosofia liberal-conservadora del PP era una bona idea.

Aquesta fundació creada el 1989 va rebre el nom de FAES (“fundación para el anàlisis y los estudios sociales”) que, vinculada al partit, va passar a ser el joguet intel·lectual de José María Aznar un cop aquest va deixar la presidència del Govern.

Per més que ara s’explica –i així deu ser- que FAES està deslligada del PP, si entrem a la seva pàgina web, a la presentació (¿Qué es FAES?) es diu encara que és una fundació privada sense ànim de lucre “Vinculada al Partido Popular desde su creación.” Per tant, més mal els deu fer que el seu cappare, el senyor Aznar, que cada dia que passa esdevé una caricatura més i més exagerada del que va ser, els hagi fet treure els colors quan, sense embuts, en comentar la posició del Govern de Rajoy hagi carregat durament contra la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver qüestionat l’actuació del PP a la reforma de l’Estatut català i ha censurat que el Govern estigui assumint el “relat” polític dels seus adversaris en diversos assumptes, inclòs el de Catalunya.

En concret, la fundació d’Aznar critica que, davant la pregunta concreta de si el PP va cometre un error en recollir signatures contra l’Estatut, la vicepresidenta contestés a la cadena Cope amb un “conciliador repartiment de responsabilitats, indicant que l’error de PP i PSOE va ser no posar-se d’acord prèviament sobre el nou text”. A més, FAES recorda que el PSOE va signar el Pacte del Tinell per aïllar els populars, i hem de reconèixer que en això té raó, ja que aquell pacte –amb el qual els partits catalans bandejaven el PP de qualsevol acord futur- no deixava de ser també una actuació sectària, feta de cara a la galeria nacionalista catalana.

Sáenz de Santamaría ja va evitar aquest dimarts, tant al Congrés com al Senat, respondre a les crítiques de l’expresident del Govern quan els periodistes la van abordar. “No ho he llegit”, va afirmar abans d’abandonar la cambra alta després de respondre a les preguntes de control. I el president Rajoy seguí el passat dimecres aquesta mateixa dinàmica tot declinant la invitació de valorar els comentaris d’Aznar. “Res a dir. Res”, afirmà a la sortida de l’hemicicle del Congrés. Cosa que no ens ha de sorprendre perquè, en Mariano Rajoy, això del “res a dir” s’esdevé un clàssic.

Rajoy –que assumí la presidència del partit i del govern per designació directa d’Aznar- és comprensible que no vulgui que els membres de l’executiu que presideix, i tampoc els líders del PP, entrin en polèmiques responent a l’excap del Govern i actual factòtum de la FAES, i per això mateix ha encomanat a alguns dels seus que no facin “soroll” amb aquest assumpte, segons han informat fonts pròximes al president que recull la premsa.

Tanmateix, les mateixes fonts han indicat que en el cap de l’Executiu havien causat certa sorpresa les crítiques d’Aznar, perquè va ser ell mateix, com a líder del PP a l’oposició, qui va decidir aquesta recollida de signatures contra l’Estatut i la posterior presentació del recurs davant el Constitucional. I això a pesar que d’altres Estatuts que per aquells mateixos dies de 2006 estaven en procés de renovació, contenien –de fet contenen- articles amb el mateix text que l’impugnat al de Catalunya declarats inconstitucionals per la famosa sentència, mentre que els no impugnats es mantenen vigents i brillants com una patena.

De tota manera, no deixa de sorprendre –suposo que per bé- que la vicepresidenta, a qui Rajoy ha encarregat directament les relacions amb Catalunya, hagi assumit per primer cop que potser la van errar amb aquella campanya (que tants bons rèdits els va dur), però que provocà l’inici d’una ruptura en tota regla amb els partits nacionalistes catalans, que, davant el mur de formigó que es trobaven –aquest que Aznar creu que ha de seguir aixecat sens cap mena de cessió-, van anar cremant etapes llençant-se de ple a la carrera independentista, fins al punt que aquest enfrontament té avui molt mala sortida, ja que la qüestió del referèndum –aquest que els catalans han decidit fer tant sí com no- mai no serà acceptat pel PP ni per C’s (probablement tampoc pel PSOE) que, ens agradi o no, formen ara per ara un bloc que no té la majoria absoluta del Congrés, però que sí és prou consistent (a més dominen el Senat) per parar qualsevol tipus d’iniciativa en aquest sentit.

Tot i així, atès que el PP se sap més dèbil que quan ostentava la majoria absoluta al parlament, és normal que a les files del partit hagin causat malestar les paraules d’Aznar, que sembla decidit a fer-los la guitza tot posant pals a les rodes del Govern i de la seva vicepresidenta. “¿A què ve ara aquesta crítica?”, es demanava un dirigent de la cúpula del PP, que defensava l’actual oferta de diàleg de Santamaría amb el Govern català per “desencallar” la situació. I un altre dels actuals joves valors, Fernando Martínez-Maillo, no es tallava un pèl en assegurar que les crítiques d’Aznar “no són ni de bon tros compartides”. D’altres han estat més moderats en la seva apreciació, ja que no és fàcil enfrontar-se a l’autoritat moral d’aquest personatge al qual molts dels qui són encara al partit li deuen gairebé tot. Potser per això Rafael Catalá, que és el ministre encarregat de dur als tribunals tot allò que no li agrada del que es fa al Govern i al Parlament de Catalunya, ha estat més moderat en la crítica i ha dit que les opinions de l’expresident són benvingudes, per més que ell sap que no ho són i que el silenci habitual de Rajoy davant les invectives d’Aznar no significa que estigui d’acord amb el seu predecessor en el càrrec.

 

Anuncis

%d bloggers like this: