El “Cursus Philosophicus” de fra Miquel Taltavull (1795)

by

L’assaig que darrerament he publicat que duu per títol “Una història particular. Els conflictes Església-Estat a la Menorca del segle XVIII”, ha significat una feina que vaig començar fa quinze anys i que, amb moltes i llargues interrupcions, vaig tancar l’estiu de 1915 i ha editat Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

És, probablement, una de les feines d’investigació que més m’han satisfet perquè m’ha anat desvetllant aspectes de la vida de Menorca que desconeixia quan la vaig iniciar, i m’ha permès d’aprofundir en la vida i la personalitat intel·lectual i humana d’alguns personatges que, en un camp o en un altre, han estat clau per a l’esdevenir de la nostra història.

Un dels descobriments del qual s’ocupa el llibre, encara que molt tangencialment, és el dels llibres i de les biblioteques a què tenien accés els estudiants menorquins del segle XVIII, feina que ja ens havia facilitat el brillant estudi que havia dut a terme (editat també per l’Abadia de Montserrat) el nostre historiador de capçalera, Miquel Àngel Casasnovas Camps, amb “Llibres i Lectors. La Cultura a Menorca entre la Contrareforma i el Barroc”. I tracta també dels llibres que eren a l’abast dels estudiants voldria remarcar avui l’interessantíssim manual de Filosofia de fra Miquel Taltavull.

Manuscrit escrupolosament en llatí, es tracta d’un manual que duu per títol “Cursus Philosophicus, quattuor philosophiae continens partes nempe logicam, methaphisicam, physicam et ethicam.” Estem, doncs, davant d’un curs de filosofia que ens ha arribat per un exemplar perfectament enquadernat, que pertanyia a l’alumne Pere Villalonga Mascaró, natural d’Alaior, i està dividit en dos toms.

Al primer desplega, com a primera part, la Lògica, amb exercitacions escolàstiques i dissertacions. Intitula la part segona com a Metafísica, que divideix alhora en quatre matperies: Ontologia, Cosmologia, Teologia Natural i Pneumatologia (que tracta essencialment de l’ànima humana), i clou amb un apèndix De Anima brutorum, on tracta dels éssers irracionals.

El segon tom s’inicia amb la Física, que ocupa la part més extensa del curs, i que divideix en dues parts: General i Particular. Tot seguit exposa l’Ètica, i tanca el curs amb unes recomanacions (Et haec omnia sufficiant)  perquè totes les matèries que ha tractat siguin útils als deixebles.

A les darreres pàgines del llibre hi ha dibuixos de figures relacionades amb l’estudi de la Física i tres representacions planisfèriques: del sistema ptolomeic, del sistema copernicà i del sistema ticònic.

Fra Miquel Taltavull encapçala el Cursus amb una llegenda que, traduïda, diu: “Elements filosòfics extrets dels filòsofs més notables, elaborats pel pare Fra Miquel Taltevull (sic), professor de Filosofia, dictats en el Convent de Jesús de Maó i començats a exposar l’ idus (13) de setembre del mil set-cents noranta-cinquè any del part de la Verge”, seguit d’un Praefatio de gran interès.

Escriu fra Miquel Taltavull: “Tal volta us semblarà admirable, estimats deixebles,  que enmig de tantes institucions filosòfiques que han vist la llum, m’imposi la feixuga tasca d’escriure per a vosaltres. Però atès que moltes, o quasi totes, les institucions de filosofia que ens rodegen (…) negligeixen  el mètode escolàstic, i d’altres que estudien a fons aquest mètode s’aboquen a vanes  i estèrils especulacions, vaig decidir, per tant, seleccionar d’entre les que siguin més adequades a l’enteniment de tots, expurgades dels elements inútils. Servaré, doncs, la norma de distingir les vertaderes de les falses; les certes de les incertes; les clares de les fosques. En les dubtoses exposaré l’opinió versemblant de cadascuna de les parts que més sembli que permeten acostar-nos a la veritat.”

I afegeix tot seguit: “No valdrà l’autoritat d’aquest o d’aquell altre filòsof perquè venci sense raó: recordaré no obstant les opinions egrègies d’alguns, perquè en les matèries filosòfiques no hem de tenir cura del que va dir Aristòtil, Agustí, Tomàs, o Escot, ja que els problemes de la física s’han de resoldre per la raó i l’experiència”. Per tant, segons el professor -recordeu que estem parlant de l’any 1795-, “no hem fet un jurament de lleialtat a l’home, sinó al filòsof i a la veritat sòlidament provada. Tampoc la filosofia ha d’agradar als sentits o bé al cos, ni ha d’estar a l’arbitri d’hipòtesis fingides, on quasi no brilla. D’aquesta filosofia, encara que resulti elegant, se’n podria dir una enganyifa.”

Tot seguit, escriu: “Però abans de posar mà a aquesta eminent ciència voldria acudir a un document d’una pàgina sagrada, a fi de que la tingueu sempre impresa en la vostra memòria. Salomó al llibre de la Saviesa, Cap 1 parla així: ‘En una ànima malèvola no hi entrarà la saviesa, ni tampoc habitarà en un cos subjecte al pecat’. El Salmista, en el llibre dels Salms canta: ‘El començ de la saviesa és el temor del Senyor: Estimadíssims, absteniu-vos per tant dels pecats, servant sempre en els vostres cors  el temor del Senyor; sigueu homes prudents, alceu el vostre intel·lecte i dediqueu-vos a cultivar l’amor de Déu.’ No us facin por les dificultats, ni la feina, perquè de la feina neix el que és útil i també  el descans. Fugiu de la peresa i seguiu les meves petjades, més encara, dedicaré tots els meus esforços i sol·licituds al vostre avenç. Afanyeu-vos, doncs, a argumentar fermament per tal de comprendre.” Finalment, tanca el prefaci amb una salutació als alumnes que podríem traduir “Estigueu bé” i “tingueu bona salut”.

El que em sembla, però, notable és que en aquest text inicial, fra Miquel Taltavull digués als seus alumnes que “no valdrà l’autoritat d’aquest o d’aquell altre filòsof perquè venci sense raó: recordaré no obstant les opinions egrègies d’alguns, perquè en les matèries filosòfiques no hem de tenir cura del que va dir Aristòtil, Agustí, Tomàs, o Escot, ja que els problemes de la física s’han de resoldre per la raó i l’experiència”.

No hi ha dubte que aquest recurs a la raó i a l’experiència és molt propi del pensament il·lustrat, i fa de gran interès aquest document que, si ens atenem a l’any en què va ser escrit (1795), ens confirma que aquest -o d’altres cursos semblants- són els que van estudiar als joves que es formaven filosòficament al Convent de Jesús, al Pla des Monestir de Maó. Per tant, no ens hem de sorprendre si d’aquells grups de d’adolescents que s’hi van formar al llarg del segle XVIII sorgissin intel·lectuals cultes i persones que vagin tenir un paper destacat en el camp de la història, de la literatura o de la filosofia a la Menorca de la Il·lustració.

Anuncis

%d bloggers like this: