Setmana explosiva a València on sembla que hagi caigut sobre el llit del Túria una de les dues torres de Serrans, les més ben conservades (encara que jo prefereixo les de Quart, que veig des de la terrassa de casa). Tota una època de despesa, d’eufòria, de descontrol i d’èxits s’esboca com un gran enderrossall. “La millor alcaldessa d’Espanya”, segons el líder del PP, la que va ser clau, juntament amb Francisco Camps –aquest, un altre enderroc- per la victòria de Rajoy davant les envestides d’Aznar i d’Aguirre que, savi el president, ha vist com aquests perdien les seves oportunitats mentre ell -especialista en veure passar els cadàvers dels enemics (i dels amics) per davant la porta de casa- segueix al peu del canó, convençut que res del que està succeint li passarà factura, perquè els altres -i quan dic els altres em refereixo especialment al líder socialista Pedro Sánchez- ho fan tan malament que, un cop més, Rajoy farà de la necessitat virtut i el més probable és que acabi essent investit a la presidència, bé perquè el PSOE abandonarà la teoria del “no és no”, bé perquè, després d’unes terceres eleccions, els ciutadans, fastiguejats de tanta comèdia, decidiran tapar-se el nas oferint-li un resultat encara millor que el darrer obtingut.
I mira que n’és, de vergonyós, que ens hàgim de conformar amb això! L’home que no tenia sinó paraules dolces per a Rita Barberà; l’home que en un míting a Balears digué que el que ell volia era imitar el govern de Jaume Matas -aquest que ara s’arrossega pels jutjats intentant pactar amb la fiscalia a canvi de cantar la gallina i treure’s, així, la presó del damunt-; l’home que, en un altre míting a la plaça de braus de València (per cert, a València se’n diu “plaça de bous”), es va dirigir a Alfons Rus, aleshores president de la Diputació i avui imputat per no sé quants delictes, dient-li “¡Te quiero, Alfonso!” mentre tothom aplaudia a cor què vols.
Tots passen, però ell roman impol·lut, fred com un tros de gel, segurament perquè és el que més coneix com som nosaltres, els ciutadans. Perquè no ens enganyem, si nosaltres seguim donant suport majoritari a persones i a partits que són provadament corruptes, és perquè no ens fa res conviure amb la corrupció, és perquè també nosaltres en som partícips, per activa o per passiva, per obra o per omissió.
Però torno a la inefable Rita, aquella que cridava “caloret, caloret!” un dia de primers de febrer davant una massa enfervorida que l’aclamava; aquella que, a la presentació d’un llibre de poemes d’un autor àrab, nascut a València, recentment traduït al valencià, afirmà sense rubor que el text aquell era una prova evident que el valencià -llengua que ella no parla- era molt anterior a la conquesta catalana del rei en Jaume. La mateixa que, ara, després que el Tribunal Suprem li obrís una causa penal per la seva possible implicació en el presumpte blanqueig dut a terme pel PP a l’Ajuntament de València, ha decidit donar-se de baixa de la formació conservadora, però sense renunciar a la seva acta al Senat per designació de la Comunitat autònoma. “És el meu escó”, ha dit en un to contundent, usant un possessiu que fa plorera.
Tampoc no ens hem d’estranyar. Recordem que el seu pare polític afirmava que “la calle es mía!” després de reprimir aquells greus successos de Montejurra, d’això ja fa molts anys.
Jo no sé si Rita és culpable del blanqueig o no ho és. No em correspon jutjar-la. Això ho farà el Tribunal Suprem, però del que no hi ha dubte és que, mirades les coses amb una certa distància i fredament -vaja, com ho faria Mariano Rajoy!- fa vergonya que una dona com ella hagi governat aquesta bella ciutat durant 23 anys, sense que ningú no gosés tan sols tossir-li.
Però no ho oblidem, Rita Barberà ha estat una figura clau en el Partit Popular. Fa quaranta anys va participar en la fundació d’Aliança Popular. En fa 33 que va ser elegida diputada a les Corts Valencianes (càrrec que va exercir fins al 2015). En fa 29 que va ser candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana. En fa 23 que va ingressar al comitè executiu nacional del PP… Però de tots aquests càrrecs, el que ha donat més notorietat a Barberà ha estat el d’alcaldessa de València, la tercera ciutat d’Espanya per nombre d’habitants. Ella va aconseguir aquest lloc el 1991 i el va mantenir durant 24 anys, fins al 2015, i ha encadenat 5 majories absolutes. Per això el seu èxit municipalista li va valer, entre els seus coreligionaris, el sobrenom d’alcaldessa d’Espanya. Fins que, en deixar el consistori, ja desfermat el vendaval de corrupteles, va buscar un refugi al Senat amb la connivència -i per decisió de- Mariano Rajoy i de la cúpula nacional i regional del seu partit, que, a més, la va incloure en la diputació permanent perquè no perdés els drets d’aforada mentre les cambres estaven dissoltes.
Ara, quan la copa ha sobreeixit, quan les goteres de la casa pairal fan aigua per tots costats i malmeten els mobles i el parquet, quan l’evidència del mal joc i de la manca d’ètica ja no té aturall, s’han estripat els vestits i han dit a Rita que abandonés l’escó, que es retirés de la política. Han hagut d’esperar al darrer moment, quan ja no hi havia més remei, i és difícil de justificar tanta contumàcia. Perquè, com deia un editorial de La Vanguardia del passat dijous, no és de rebut que l’exalcaldessa hagi esperat tant de temps per donar el seu braç a tòrcer. Li era impossible ignorar que nou dels seus deu últims regidors -el desè era un independent-, així com un nombre més elevat de consellers, la van precedir com a investigats. I que si ella no els va acompanyar abans en aquesta circumstància no va ser perquè estigués fora de sospita, sinó per la seva condició d’aforada.
Poden fer el que vulguin ara, però sempre hi arriben tard. Arribaren tard a Matas, tard a Bárcenas, tard a Rus, tard… tard… tard…, mentre nosaltres ens quedem amb la sensació que el PP és un partit on les corrupteles acabaran per ofegant-lo, a menys que… a menys que, com he dit fa un moment, també nosaltres siguem essencialment corruptes i no ens importi que les coses segueixin anant com han anat fins ara.
Josep Maria Quintana 
You must be logged in to post a comment.