He llegit amb una certa incredulitat la informació que, el passat dimarts, sortia a les pàgines del diari Menorca sobre l’obertura del curs polític que duria a terme dissabte (ahir per al lector) el grup polític MÉS, “reivindicant el soberanisme i la República de Menorca”.
MÉS és avui més que un partit. I això no vol ser una frase feta. Es tracta d’una coalició que agrupa PSM, Iniciativa Verds-Equo i Esquerra Republicana, partits que, fora de l’àmbit illenc, tenen vida pròpia i segueixen una trajectòria política que no sempre és paral·lela, encara que, tant en un cas com en l’altre, es tracta de trajectòries d’esquerra. En el cas del PSM, sempre havia cregut que la seva opció era autonomista (o nacionalista); en el d’Iniciativa-Verds, desconeixia que el component sobiranista fos tan remarcable (no ho és, si més no, a Iniciativa per Catalunya-Verds i tampoc a Izquierda Unida); mentre que en el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, sí que estem davant un partit nacionalista que ha fet clarament el pas a l’independentisme. Doncs bé, d’acord amb la informació publicada, MÉS també ha decidit fer aquest salt per convertir Menorca en una República sobirana.
El periodista remarcava en un requadre els dos conceptes clau que pretén aconseguir MÉS. El segon, intitulat “El context” em sembla d’una lògica evident: “posar en valor la lluita per l’autogovern en la Transició davant l’actual ‘recentralització i qüestionament del dret a decidir’”. I em sembla lògic perquè és molta la gent que, durant anys, va lluitar per aconseguir una Espanya descentralitzada i perquè els diferents territoris poguessin gaudir d’una autonomia política clara que els permetés no sols tenir una personalitat politicoadministrativa pròpia (cosa que Menorca no tenia abans de la Constitució de 1978) sinó també un marc competencial raonable per poder decidir el seu futur. I no hi ha dubte que, avui, alguns grups polítics sembla que vulguin enterrar moltes d’aquestes conquestes.
Diguem, però, que dins aquest marc raonable –que pot ser més o menys extens- mai ningú durant la Transició va pugnar per una Menorca independent d’Espanya. Ningú no va propugnar la “República de Menorca” per tal de constituir una Malta a l’occident de la Mediterrània. Sempre vam parlar d’una Menorca autònoma en el marc de les Illes Balears. Més encara, ningú mai no demanà cap potestat legislativa –única que s’acosta a la sobirania, però que no és tan sols suficient per ostentar-la-, i com a molt, es van fer grans esforços perquè cadascuna de les illes gaudís de potestat reglamentària per poder desplegar les lleis del parlament en les matèries transferides o cedides. Ningú durant la transició va demanar, doncs, la sobirania plena, sinó una autonomia ampla dins el marc de l’Estat espanyol.
El punt primer, “soberanisme” fa ara un salt radical i queda tan clar en el requadre periodístic, que no permet interpretacions restrictives: “Volen –diu- reivindicar Menorca com a poble sobirà que té com a horitzó ‘una república menorquina’ ”. I això, ni més ni menys, significa que MÉS vol fer de Menorca un Estat independent que tingui com a forma de govern constitucional la república.
Per tant, sobirans i republicans! No es parla tan sols de viure integrats dins una Espanya federal, perquè de federació ningú no en parla –o no se’n parla a la informació periodística-. Es parla simplement d’una “Menorca sobirana i republicana”, és a dir, de convertir la nostra illa en un Estat independent, que suposo haurà de tenir un lloc a l’ONU, i ambaixadors a Mallorca, a Eivissa, a Catalunya, al que hi quedi d’Espanya i a la resta d’estats independents.
Té realment sentit tot això? No ho sé. Bé, sí que ho sé. Em sembla que no.
De molt jove vaig lluitar per l’autonomia de Menorca, políticament i intel·lectualment, i amb l’evolució que m’han provocat els anys, he entès que no es poden posar barreres a la realitat. Per això mateix, he cregut que si una gran massa de catalans demanava un referèndum per plantejar si Catalunya havia o no havia de sortir d’Espanya, el compromís amb la democràcia implicava que el Parlament espanyol havia d’arbitrar la fórmula constitucional necessària perquè aquest referèndum es pogués dur a terme. Com ho han fet els britànics i, abans, els canadencs. Un referèndum en el qual tots poguessin parlar: els qui s’hi mostren a favor i els qui hi estan en contra. Perquè la democràcia és sempre una confrontació d’idees i cal que arbitrem els mecanismes necessaris perquè aquestes es puguin expressar lliurement. Mai no s’han de constrènyer. Però tampoc no s’han d’imposar. El mecanisme dels vots serveix precisament per això. Per dirimir les diferències.
Però els polítics han de marcar un camí clar. Ni que sigui utòpic. I han d’explicar clarament el què, el com i el perquè de les coses que proposen. Em sembla, doncs, perfecte que MÉS faci “una aposta radical per als valors cívics i democràtics” amb els quals es pugui “garantir” en primer lloc que “siguin els menorquins els que decideixin sobre Menorca i sobre ells mateixos”. Però parlar de “decidir” genèricament no basta. Cal dir sobre què han de poder decidir els menorquins i fins quin nivell han de poder decidir. ¿Pretén MÉS que els menorquins puguem decidir sobre qualsevol casta de competències i a tots els nivells sense traves i prescindint, per tant, de les institucions legislatives balears i espanyoles? Més encara: ¿Haurà de decidir Menorca en el marc de la legislació comunitària o també ens hem de poder saltar les directives de l’UE en ares al dret inalienable i radical de decisió que es reclama?
Llegint la informació sembla que allò que es prenten assolir políticament és el màxim possible, perquè es reclama “ser un subjecte polític amb estructures d’estat, que ens permeti parlar de tu a tu amb Palma i amb Madrid”, ja que –segueixo citant textualment- “només si som nosaltres els que decidim sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra casa podrem garantir els millors serveis socials, la millor sanitat, les millors infraestructures, una terra verda i una millor educació”.
¿Està segur MÉS que si ho decidim tot nosaltres sols, aquest estadi celestial serà possible a Menorca? ¿Està segur MÉS que si s’aconsegueix que Menorca esdevingui un estat independent, republicà i sobirà no hi haurà corrupció, no hi haurà errors polítics i viurem en el més excels dels mons possibles?
I suposant que el futur pugui assolir aquest grau de perfecció perquè tots els menorquins (també –és clar- els del PP, els de C’s, els del PSOE i els de Podemos) som una gent colossal, ¿amb quins diners finançarem tota aquesta política global, sobirana, única, verda i excelsa? Exclusivament amb els nostres impostos? ¿Amb els diners que generarem els menorquins i els forasters que tinguin negocis a l’illa? ¿Ens finançarem nosaltres sols?
Sempre he sentit una profunda estimació per al PSM, perquè és un partit que s’ha preocupat a fons per moltes coses que estimo: la llengua, l’autonomia i el territori, especialment, però he de confessar que no puc entendre l’abast d’aquest projecte polític que he llegit al diari, al qual s’han sumat com a membres que són de MÉS. Em sembla un projecte poc meditat, forassenyat i, pitjor encara, impossible de dur a terme. Ni tan sols com a horitzó utòpic. Per això crec que és un greu error.
Josep Maria Quintana 