Aquesta setmana s’ha celebrat el 70 aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz – Birkenau per les tropes russes. En un acte emotiu, del qual he pogut veure imatges per televisió, supervivents que encara queden de la barbàrie eren testimonis vivents d’una de les majors aberracions que l’home ha comès contra l’home des que el món és món. El principals líders europeus eren allí (només Putin hi va ser absent, penso que de manera incomprensible) i es van conjurar perquè uns fets com aquells no es tornessin a repetir.
Tanmateix, i encara que tots tenim al cap els desastres que va provocar el nazisme, avui estan també renaixent, com formant part d’una resposta contra la mundialització i també contra el sistema democràtic i els principis que el sustenten, una sèrie de partits que assumeixen, en major o menor grau, màximes, sentències i ideologies clarament xenòfobes que, qualsevol que sigui la força que tinguin i l’espectre social que representin, ens ha de preocupar forçosament.
Si repassem les forces d’aquesta mena (no totes tenen el mateix grau d’extremisme) que van ocupar el Parlament europeu a les passades eleccions ens trobem les següents:
1. Front Nacional (FN).- A França, Marine Le Pen ha hagut de treballar dur per desintoxicar el seu partit d’ultradreta, incloent la censura del seu propi pare i fundador, el qual va suggerir recentment que el “senyor Ébola” podria resoldre el problema de la immigració a Europa en “tres mesos” i va considerar les cambres de gas nazis com “un petit detall”. El partit va tenir una quarta part dels vots a França, amb la seva plataforma de lluita contra la immigració.
2. Partit Nacional Democràtic Alemany (NPD): Aquests neonazis van fer la seva campanya en base a una plataforma per frenar la immigració. Defensaven eslògans com “Diners per a l’àvia en lloc de per als gitanos” o “el vaixell està ple”, i diuen d’ Europa que és “un continent de gent blanca”, alhora que han marxat amb pancartes que proclamen la ideologia nazi del “Nacional Socialisme”. El NPD va aconseguir amb un discurs antieuropeu i xenòfob reunir prop de 300.000 vots i aconseguir un diputat.- Darrerament, el partit que té força protagonisme a Alemanya és el dels Patriotes europeus contra la islamització d’Occident (Pegida), amb grans manifestacions que, alhora n’han provocat de contraries a moltes ciutats del país.
3. Alba Daurada (Grècia): Aquest partit ultranacionalista grec va canviar les botes militars pels vestits de carrer a les eleccions europees i va ser recompensats amb els seus primers escons al Parlament Europeu. El principal portaveu de l’organització té una esvàstica tatuada i una bona part dels membres del partit estan a la presó acusats de formar part d’una organització criminal. Els seus eslògans han empastifat mesquites, sinagogues i cementiris. Al maig de 2012, Alba Daurada va concórrer a les eleccions gregues sota el lema “Perquè puguem lliurar a aquest país de la immundícia”. No obstant això, el partit insisteix que no són neonazis i s’ha convertit en la quarta força política al país.
4. El Partit dels Finlandesos (Finlàndia): El partit anti europeu finlandès va aconseguir menys vots dels previstos a les europees (2 diputats). El seu líder, James Hirvisaari, va ser multat el 2011 per comentaris anti musulmans publicats al seu bloc. Un altre dels seus membres va rebutjar la invitació al ball del Dia de la Independència perquè no volia veure parelles del mateix sexe. Tot i així, el partit ha rebutjat reiteradament les acusacions de racisme i homofòbia.
5. Partit Popular Danès: A Dinamarca, l’ultradretà Partit Popular, contrari a la UE i que advoca per reduir la immigració, va guanyar els comicis amb el 26,7 per cent dels vots, tot i empatar a tres escons amb els socialdemòcrates de la primera ministra Helle Thorning-Schmidt (20,5 per cent). La fundadora del partit, Pia Kjaersgaard, sosté que Dinamarca no és un país on la immigració sigui benvinguda.
6. Partit per la Llibertat (PVV) (Països Baixos): El PVV de Geert Wilders acabà com la tercera força amb quatre escons al Parlament. Wilders és conegut per les seves crítiques a l’islam i ha fet campanya per posar fi a la immigració musulmana als Països Baixos i repatriar els musulmans que viuen actualment allà. “L’Islam és el cavall de Troia a Europa. Si no aturem la islamització ara, Euràbia i Holanrabia seran només qüestió de temps”, va afirmar un cop al Parlament holandès.
7. Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik): El partit ultradretà Moviment per a una Hongria Millor, va quedar en segona posició al país amb un 14,29% dels vots i tres escons. Els seus membres van demanar que els habitants jueus del país signessin un registre especial. “Crec que un conflicte d’aquest tipus fa que sigui oportú fer un recompte de les persones d’ascendència jueva que viuen aquí, sobretot al Parlament d’Hongria i el Govern hongarès, ja que representen un risc per a la seguretat nacional d’Hongria”, va assegurar el líder del partit, Márton Gyöngyösi.
8. Partit de la Llibertat FPO (Àustria): A Àustria, l’euroescèptic i nacionalista FPO obtingué el 20% dels vots. El lema del seu líder Heinz-Christian Strache va ser: “Si hi ha immigrants, procedents de Turquia, que es queixen que hi ha una creu penjada a l’aula en l’escola, llavors jo els dic: ‘torneu a casa’ “. El FPO s’oposa ferotgement a la immigració musulmana, i creu que Àustria no ha d’acceptar més immigrants.
9. Lliga Nord (Itàlia): El partit d’extrema dreta va obtenir el 6% dels vots a Itàlia. “Àfrica no ha produït grans genis com qualsevol pot veure fins a l’enciclopèdia de Mickey Mouse”, va afirmar un dels seus membres.
10. Partit de la Independència (UKIP) (Regne Unit): El partit de Nigel Farage va obtenir el 27,49 per cent dels vots. Visiblement satisfet, Farage va dir que si la seva formació populista i anti immigració aconseguís “un bon nombre d’escons al Parlament” i obtingués la condició d ‘àrbitre polític, amb seguretat exigiria que se celebrés un referèndum sobre la pertinença del país al bloc comunitari.
Amb tota seguretat, el creixement d’aquesta mena de partits és força més preocupant que la victòria confirmada de Syriza i que un hipotètic èxit de Podemos en territori espanyol.
Josep Maria Quintana 