Oh, líders dels partits d’esquerra, per què no obriu els ulls!?

by

El diari ens despertava el passat diumenge amb una enquesta electoral elaborada per Infortécnica per al Menorca, que es va realitzar el passat mes de novembre amb 552 entrevistes telefòniques a totes les poblacions de l’illa.

Encara que Mark Twain, autor de Les aventures de Huckleberry Finn (1885) i també de Les aventures de Tom Sawyer (1876), que els nord-americans van considerar com l’humorista més gran de la seva època, digués que en aquest món hi havia mentidetes, mentides, mentidasses i enquestes, no hi ha dubte que la publicada pel diari té, amb els matisos que vulgueu, cert aspecte d’acostar-se a la realitat, per més que em costa de creure (encara que no el veig impossible) el gran i prosseguit enderrossall que pot afectar al PSOE, si els vaticinis s’acompleixen.

L’estudi demoscòpic feia referència al Consell Insular, i sembla que, a cinc mesos de les eleccions locals i autonòmiques de maig de 2015, el PP està en condicions de mantenir el govern de la primera institució menorquina, encara que perd una mica de suport (54,8% i set o vuit consellers); el PSOE mostra una perillosa tendència a l’enfonsament (16,6% i dos o tres consellers); el PSM tendeix a créixer una mica (12,6% amb un o dos consellers); i Podem (amb un 10,1%) i Esquerra Unida (amb un 9,3%) tenen opcions d’aconseguir representació (oscil·len entre zero i un consellers cadascun). De tota manera, cal tenir en compte que més de la meitat dels entrevistats (un 57%) no tenien el vot decidit o preferien no respondre el qüestionari –i això podria distorsionar seriosament aquestes xifres-. També que els que ja han decidit abstenir-se i votar en blanc són pocs (només un 11,6%) en relació als nivells habituals d’abstenció.

Per bé que voldria qüestionar (o potser em costa d’acceptar) el magre resultat que es preveu del PSOE (que tanmateix no em sembla impossible per com els socialistes –a Menorca- estan actuant), el primer que l’analista observa és que la divisió de l’esquerra resulta absolutament suïcida. Això fins al punt que, amb un 40% dels vots dels electors, el PP es podria fer sense problemes amb la majoria absoluta al Consell.

Veient això, el ciutadà preocupat per la política (però no temptat de militància en un partit), té la impressió que la dreta deu passar les seves idees polítiques per un sedàs de malla amplíssima, que no cola gairebé res; mentre l’esquerra fila tan prim en la configuració del seu ideari, que difícilment sap (o vol) entendre’s amb el que té més a prop. I el resultat de tanta puresa és previsible: la dreta, a pesar dels errors i del desgast, es farà novament amb el poder, mentre l’esquerra –“que si son galgos o podencos”– s’haurà de conformar amb les reguestalles de la derrota, tot culpant-se després -els uns als altres- d’haver malmès o fet impossible uns elementals punts d’acord.

Per tant, benvolgut militant d’esquerres, si les coses no es capgiren aviat –cosa que no sembla previsible-, en el marc de la política menorquina no es farà el que tu vols, ni es defensarà tampoc el que creus (i creuen i volen els que pensen com tu), perquè el partit que votaràs mai no guanyarà; ni tampoc aquell que tens més a la vora (perquè també ha decidit suïcidar-se abans de fer de “trobar-se” amb el partit germà). Es farà, per tant, tot el contrari d’allò que tu voldries que es fes d’acord amb les teves idees progressistes, i t’hauràs de sotmetre democràticament als resultats d’una política que serà del tot contrària als teus ideals –i als del partit en què tu creus o milites-.

Però és igual, i potser fins i tot et sentiràs prou satisfet (encara que fotut), perquè el darrer que tu faries és pactar amb el que tens a la vora, o amb gent que potser pensa com tu i fins és millor que tu (perquè està més preparada per dur a terme accions de govern), però que no s’ha decidit fitxar pel teu partit perquè li costa d’acceptar les enormes servituds i –per damunt de tot- la manca de llibertat personal que –a diferència del que succeeix a la Gran Bretanya, a França o als Estatuts Units- comporta entre nosaltres la política de partit en relació als càrrecs electes.

I mentre vosaltres, bons amics de l’esquerra menorquina, aneu elaborant els vostres programes, i aneu escollint els vostres candidats –sempre d’entre els més fidels; sempre, si pot ser, d’entre els més joves-, mentre vosaltres us negueu a mirar cap a fora, a obrir-vos cada cop més a la societat i, ben al contrari, maldeu per estrènyer cada cop més el cercle dels vostres limitadíssims ghettos, el líder del gran partit Alfa, aquest que aprova lleis mordassa que restrenyen, cada dia més, els drets i les llibertats, ja ha sortit al carrer decidit a rendibilitzar la marxa positiva d’alguns paràmetres macroeconòmics i ha assegurat que la crisi és una pleonàstica “història del passat”, mentre proclama que la recuperació econòmica i social “ja es viu als taulells dels petits negocis” i “a les barres dels bars”, per bé que les xifres d’endeutament, d’atur o dels desnonaments haurien de matisar –i no poc!- el seu missatge.

Però Rajoy s’aferra a la il·lusió electoral de ser ell qui encarna l’adéu a set anys de crisi. Per això la seva proclama que “aquest pot ser el primer Nadal de la recuperació”, s’ha convertit en la falca publicitària del PP per assolir una nova victòria electoral. Però en el fons estan més dèbils que mai, i és la mateixa por que els empeny a la bravata. Ho descrivia com mai Enric Juliana en un article brillant, publicat també el passat diumenge: “O nosaltres o el caos –diu el PP-. O nosaltres, garantia de la recuperació, o les frivolitats d’un Partit Socialista dirigit per un galant inconsistent. O nosaltres, bons interlocutors del quadre de comandament europeu, o l’aventura populista-bolxevic dels joves de Podem. O nosaltres, ferms defensors de la Constitució i de la unitat d’Espanya, o la desgavellada aventura del separatisme català. O nosaltres, atrinxerats darrere la Constitució de 1978 que no estimem, o una Espanya desenquadernada. O nosaltres, encara que no us caiguem molt simpàtics, o el triomf del col·lectivisme municipal al maig.”

Bravates i més bravates! I si no ho veieu, benvolguts dirigents dels nostres partits d’esquerra, és que no ho voleu veure. I si ho veieu i no sou capaços de fer un esforç de generositat –i d’intel·ligència!- per capgirar el desastre que és a punt de caure-us damunt, penso que no tindreu perdó.

Anuncis

%d bloggers like this: