Quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini

by

Urbà VIII (1568-1644) va accedir al papat després d’una dura pugna entre els cardenals espanyols i els francesos després de la mort de Gregori XV. Van guanyar els espanyols i la gratitud del pontífex es va manifestar amb la immediata canonització de Sant Felip Neri, Sant Ignasi de Loyola i Sant Francesc Xavier. Però aquest Papa no és conegut per això sinó per dues actuacions personals que el van marcar:

La primera, el nepotisme que exercí en benefici de la família pròpia. Als pocs dies de ser elegit, va designar el seu nebot Francesco Barberini director de la Biblioteca Vaticana (qui ho pogués ser! Tota una vida entre llibres i secrets ben guardats!); també va fer cardenal el seu nebot Antonio Barberini, el qual va nomenar tot seguit camarleng i comandant en cap de les tropes pontifícies. Encara més, va fer cardenal un altre nebot, Tadeo Barberini, que va ser prefecte de Roma i general de les tropes papals. Per últim, va fer cardenal un germà seu, Antonio Marcelo, que va ser nomenat gran penitencier de la Cúria.
La segona cosa que el caracteritzà van ser els excessos que ell i la seva papal família van fer en l’art de l’antiga Roma. De fet, va destruir la Roma Imperial en benefici de la construcció d’una nova Roma barroca, la de Bernini (la que coneixem avui). Un dels episodis d’aquesta destrucció va ser l’ordre de retirar la decoració de bronze del pronao del Partenó, per utilitzar-la en la construcció del baldaquí de Sant Pere i dels canons del Castel San’Angelo.
D’aquí una famosa frase que ha fet història: “quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini”, que avui d’alguna manera podríem aplicar també a Berlusconi (encara que indirectament), al qual –aquest cop per desídia i mala administració- se li ha esbocat per les pluges i el mal temps una part del gran patrimoni que impliquen les restes de Pompeia.
Podria, però, succeir ¬–aquest va ser ahir matèria de conversa als passadissos del parlament italià- que les restes abatudes de Pompeia es convertissin aquest cop en la causa d’una caiguda de Berlusconi.
Allò, doncs, que el parlament fins avui no ha aconseguit (destituir Berlusconi), potser ho aconseguiran les destrosses de Pompeia.
Seria un consol

Advertisements

%d bloggers like this: