EEUU gira a la dreta. Els republicans i el Tea-Party dissenyen un futur complicat per a Obama

by

Havent assolit la presidència dels EEUU en una elecció històrica que semblava que obria davant seu possibilitats il·limitades, Barack Obana era, probablement, el qui amb més ansietat devia esperar el resultats de les eleccions a l’equador d’un mandat on, fins ara, ha pogut dur a terme la seva política amb tot el poder al Congrés. Fins i tot va tenir una supermajoria demòcrata al Senat, encara que, amb la mort de Ted Kennedy i l’elecció posterior del republicà Scott Brawn, Obama va veure com se li començava a reduir la força necessària per dur a terme els seus projectes.

Tot i que el seu balanç legislatiu ─pla d’estímuls a l’economia, reforma de l’assegurança per a la sanitat, llei sobre regulació financera─ és considerable, Obama ha hagut de retallar el seu pla sobre la Salut, eliminant tota opció d’assegurança pública, per la pressió que, contra aquest projecte (que afavoria els més necessitats), han dut a terme els republicans i, també, molts demòcrates conservadors.

D’altra banda, la seva revolució verda ─que perseguia establir limitacions substancials a les emissions de diòxid de carboni i reorientar dràsticament la política energètica dels Estats Units─, ha hagut de sofrir força alteracions, com també ha sofert retalls la política sobre immigració.

Els resultats electorals obtinguts a les eleccions d’abans d’ahir, que donen una àmplia majoria als republicans en el Congrés, encara que els demòcrates conservin el Senat (amb pèrdues respecte de la situació anterior), impliquen que l’oposició podrà bloquejar els projectes de llei i, si ho vol, podrà també exercir una obstrucció sistemàtica (és el clàssic filibusterirme) dels projectes governamentals. Només una majoria senatorial de dos terços pot posar fi a aquest blocatge (que a hora d’escriure aquest article no sé si mantenen els demòcrates). Però el Congrés disposa d’altres instruments per anul·lar el poder executiu, ja que maneja els diners i podrà decidir sobre els pressupostos. Pot, per tant, enterrar projectes legislatius i disposa d’una força considerable en totes les comissions parlamentàries.

Difícil futur, doncs, per a les reformes estructurals que havia promès Obama. D’altra banda, amb aquest fenomen ultraconservador que configuren els membres del recentment constituït Tea-Party, sembla que en el nou Congrés s’augmentarà la polarització, perquè els republicans centristes seran pocs i els demòcrates que hauran sobreviscut al tifó electoral estaran ubicats principalment a l’esquerre de l’electorat liberal.

I si això hi afegim que el creixement de l’economia nord-americana serà mínim, el més probable és que Obama es trobi molt ofegat per les circumstàncies i que la realitat econòmica i social del país es deteriori.

Tot i que prevèiem els resultats, els qui vam saludar amb il·lusió la victòria d’Obama, avui ens sentim preocupats i tristos.

Anuncis

%d bloggers like this: