El pensament de dretes està d’enhorabona. Desenganyada del socialisme, desencantada de donar suport als partits que prometen justícia social però s’han mostrat incapaços de gestionar la crisi que ho envaeix tot, que tot ho amara, han decidit que és l’hora de canviar d’opció i posar-se en mans dels qui prometen duros a quatre pessetes i feina per a tothom. No importa que no ens expliquin com ho faran i que es moguin, nomes, d’acord amb les seves receptes de capçalera.
Si observem el que durant la campanya nord-americana han dit els republicans (en el mirall dels quals s’observa Rajoy i Esperanza Aguirre –la Sarah Palin espanyola) veurem que, més enllà d’una denúncia extrema i sorollosa, esventada per milions de dollars en campanya que han posat els més rics del país, de la inutilitat d’Obama per a trobar solucions, no han dit (en això Rajoy també els imita) quina serà la política econòmica que seguiran, tot i que anuncien que seran fidels al seu esquema de sempre: desreglamentació, reduccions d’impostos i retalls en els programes socials (que el medi ambient se’n vagi a fer punyetes, que la curta reforma de la sanitat pública creada per Obama esdevingui no-res, i que la despesa social desaparegui) perquè així, els poderosos, els inversor (ells en diuen creadors de riquesa) campin a l’ample.
Tot en gros, és la política que va inicia Clinton en els darrers anys de mandat, i que va consagrar Bush. En definitiva, la que va conduir els EEUU a la bombolla immobiliària, a l’explosió de les sub-primes i, en definitiva, a la crisi.
Certament, les dretes estan d’enhorabona.
Josep Maria Quintana 