La crisi del Tripartit o el problema dels pactes postelectorals

by

Montilla ha declarat que no reeditarà el Tripartit, encara que aquest sigui possible en virtut de la matemàtica electoral.

Per la manera com ho ha dit i per les reaccions d’alleugeriment que hem vist en el socialistes catalans i espanyols, sembla que aquests hagin fet un alè, encara que aquesta declaració tregui, de fet, al PSC totes les possibilitats de governar Catalunya un altre cop.

Tanmateix, i aprofundint en aquesta manifestació de Montilla, hem de referir-nos a una llei electoral –la vigent- que, degut al sistema proporcional que ha adoptat (això per imperatiu constitucional), obra la porta a pactes postelectorals que es poden dur a terme sense haver de consultar els electors. Pactes que, en general, no se li havien anunciat abans de l’elecció, quan els partits sol·licitaven el vot. Per això mateix, molts cops aquests pactes produeixen una mala sensació de boca als ciutadans que voten. “Si jo hagués sabut que després, amb el meu vot, pactarien amb tal o qual, no els hauria votat”, és una de les frases que sentim ben sovint. I és també el que explica aquest alleujament que han sentit votants els socialistes catalans quan han sabut que el Tripartit no s’editarà. En definitiva, que prefereixen ser a l’oposició sols que governar mal acompanyats (si és que són sincers, és clar).

Amb això no vull dir que els sistemes majoritaris (com el que tenim per al Senat) que, en tot cas, demanen pactes preelectorals –que els electors coneixen abans de votar, i els permeten dipositar el vot a plena consciència del que això implicarà- siguin la panacea. Perquè cap sistema no és neutral ni deixa de tenir problemes. Però si és que mantenim el sistema vigent, que permet que patits minúsculs (amb un o dos diputats, un o dos consellers o un o dos regidors) puguin exercir molt de poder i condicionar seriosament el partit de la majoria, crec que, com a mínim, els dirigents haurien d’explicar als electors què faran després de ser elegits si necessiten suports d’altres col·lectius polítics per governar. Seria una deferència a l’elector i ajudaria a la transparència política.

Advertisements

%d bloggers like this: