No seria just que només em referís als qui votaran a favor dels pressupostos. També he de dir dues paraules respecte dels qui votaran contra la seva aprovació. I, especialment, he de dir què penso dels qui han criticat Zapatero (i, de passada, el PNB), des de posicions clares de dreta. Em refereixo, per tant, a PP i CiU.
He escoltat els dos líders parlamentaris d’aquests organitzacions polítiques, els senyors Rajoy i Duran. Grans parlamentaris, per cert, i gent amb un cap ben moblat. Tanmateix, m’ha semblat ben curiós que, entre els arguments que l’un i l’altre han utilitzat per criticar el govern, el més remarcable és aquest: Zapatero, diuen, ha aprovat els pressupostos seguint el dictat dels mercats. I se suposa que això és dolent.
D’entrada, és ben galdós això dels “mercats”, aquesta mena d’ens eteris (però reals) que, de sobte, s’han convertit, sembla, en els “dictadors” de tota la política econòmica. Cosa realment certa i que ningú no discuteix, fins al punt que, en el cas de Zapatero i el PSOE, els han fet girar de política com qui gira un calcetí.
En aquest sentit –i amb això torno a la crítica-, Duran ha dit que Zapatero sempre mira pel retrovisor, enlloc de mirar endavant, perquè és a través del retrovisor que els “mercats” li dicten la política econòmica. I Rajoy l’ataca per haver oblidat les polítiques socials i, també, per actuar al dictat dels mercats.
Jo puc entendre moltes coses. I em seria fàcil comprendre que el senyor Herrera o que el senyor Llamazares (ínclits i únics representants al Parlament d’aquest comunisme que ha transmutat el color roig pel verd) critiquessin Zapatero per haver actuat ara (contradient els seus principis i un discurs llargament mantingut) al dictat dels mercats.
Però Rajoy? Però Duran? Creu algú que un Rajoy al front del govern d’Espanya i un Duran en el paper actual d’Erkoreka o d’Urkuyu farien una altra política? Ho creu, algú, que no actuarien al dictat dels mercats?
Josep Maria Quintana 