No seré jo qui critiqui el canvi de govern quan la mateixa Dolores de Cospedal i el líder andalús Javier Arenas, amb el posat seriós i amb cara de dir la veritat, han reconegut (sense saber que un micròfon indiscret enregistrava les seves veus) que el cop de timó donat per Zapatero no era endebades i que el nou govern tenia més projecció pública que l’anterior. Vaja, que els feia mal!
D’altra banda, la baula més dèbil d’aquest govern –vist, si més no, des de fora-, que és Leire Pajín, una política que, des del meu punt de vista, no ha demostrat fins avui més virtuts que la de ser radicalment fidel al president-, s’ha trobat amb el regal impagable d’aquestes declaracions masclistes del batlle de Valladolid, intolerables des de qualsevol punt de vista que es mirin, i pròpies d’un personatge que, només per dir el que ha dit, mereix el menyspreu de tothom. De fet, hi ha insults que es tornen contra l’insultador i enalteixen el que és insultat. I aquest ha estat el cas de León de la Riva, que, fins i tot en rectificar, ha tornat a equivocar-se.
Zapatero ha estat hàbil un cop més i ha sorprès gairebé tothom amb aquests canvis, dels quals, el més rellevant és el de Rubalcaba, situat a la vicepresidència sense deixar interior. De fet, ja s’ha estrenat aquesta nit detenint un munt de joves de la il·legalitzada Segui. Encara que el més sorprenent (o potser no tant) és el nomenament de Valeriano Gómez com a ministre de Treball, una mena de piròman (va ser a la manifestació sindical contra el govern a causa de la reforma laboral) i, de sobte, s’haurà de convertir amb bomber, perquè serà a ell que li correspondrà aplicar la norma contra la que es manifestava.
Deia ahir que Zapatero pot fer el mateix i el contrari alhora. Ja veiem que no només ell ho pot fer. Això, penso, deu ser la marca de la casa.
Josep Maria Quintana 