Rodríguez, Gómez i Jiménez, o la presa de pèl

by

Obres el diari i llegeixes que, finalment, la ministra de Sanitat ha decidit presentar-se a les primàries per ser elegida pels socialistes de Madrid candidata a la presidència de la Comunitat autònoma. Obres la ràdio i escoltes com ella, decidida, ens diu que no, que Zapatero no té res a veure en aquesta decisió. L’ha presa ella pel seu compte després d’escoltar a molta gent. I jo em demano: Ens pren per imbècils?

Jo puc entendre (encara que no m’agradi) que la política sigui avui una professió. Puc comprendre que, perdut l’encant i l’esperit romàntic que tenia per a les persones de la meva generació, s’hi aboqui un tipus de gent que sap que un càrrec públic, no sols satisfarà el seu ego, sinó que també resoldrà el seu problema econòmic. Puc, si més no, conformar-me que la mediocritat i la manca d’idees presideixi avui la vida pública. Que el poder faci oposició a la mateixa oposició, i que l’oposició critiqui el poder, però mai no concreti l’alternativa que hauria d’aplicar-se.

També puc entendre que els discursos polítics d’aquests professionals del ram siguin buits i avorrits, que estiguin mancats del mínim rigor perquè puguem entendre la seva manera de veure el món, o bé que els articles que publiquen siguin males còpies del manual que els envia el centre d’estudis (?) del seu partit. La meva capacitat d’entendre-ho tot és gairebé infinita, però el que no puc acceptar és que ens prenguin per imbècils.

Per quins set sous hem de creure que la senyora Jiménez ha pres la decisió de presentar-se contra el senyor Gómez sense que, en aquesta, hagi mitjançat el senyor Rodríguez Zapatero? Com ens hem d’empassar aquesta bola si tots sabem (els diaris n’han anat plens) que el president del govern ha fet l’indicible perquè Gómez retirés la seva candidatura?

I ara, a fer de la necessitat virtut: “Les primàries són un exercici de democràcia interna”, diu Zapatero. Que t’ho creus tu, això! En el PSOE, les primàries han estat sempre una argúcia per maquillar la democràcia i per acabar imposant (subreptíciament) el candidat del poder. I quan la cosa no surt bé, aleshores el poder es rebel·la i malmet la candidatura que han elegit els militants. I si algú em vol discutir això, que l’hi demani a Borrell, que, després de guanyar a Almunia, va ser fagocitat pel partit. Ara que, també potser que, si l’hi demana, ell ho negui, perquè, després, Borrell ha acceptat –l’un rere l’altre- premis constants de consolació, sempre amb destinacions a Europa. Aquí poca gent es baixa del carro. Tots aguanten fins a uns límits que només la impostura pot justificar.

Però tot això és no-res si ho comparem amb les manifestacions que ahir va fer el president del govern en sortir del seu despatx amb el rei, a Ciutat de Mallorca. El Govern –ha dit ZP- reconsiderarà el server retall en obres públiques que havia anunciat fa només tres setmanes! Genial! Primer ens nega la crisi, després nega la seva magnitud, finalment diu que seguirà les directrius d’Europa (en definitiva que farà el que li ordenin) i ara, després d’haver aprovat un retall enorme en el camp de les inversions en obra pública, surt amb aquesta: que reconsiderarà decisió.

Un altre que ens pren per imbècils. Una altra presa de pèl.

Advertisements

%d bloggers like this: