Dies de tramuntana. Dies clars i ventosos que assequen els camps i els salen. És el que tenim des de fa una setmana. Tret d’avui, diumenge, que el cel és cobert de núvols irregulars i multiformes, els dies passats hem tingut un cel adamantí, net, d’un blau metàl·lic encisadorament clar. Un excés de llum i de color. Un excés de natura.
M’estimo l’illa aquests dies tan nostres, tant de dietari de Pla, tant de Quadern Gris, un text en què s’inspirava la peça teatral que ahir es representava a Maó i la qual no vaig poder assistir. Sí que hi va anar la meva dona i em diu que m’hauria agradat molt. Tampoc vaig ser a la conferència d’en Pau Obrador a la UNED, que tenia anotada a l’agenda. Una sobtada i desagradable sorpresa em va tenir tot el capvespre ocupat. I a la nit em feia mal el cap i no estava de filis per moure’m de la butaca de casa.
Vaig acabar veient el futbol, el València-Barcelona, un partit que em va entretenir ben prou, encara que ningú va aconseguir de perforar la porteria del contrari. Avui m’he aixecat de matí i m’he posat a escriure. En primer lloc he hagut d’informar a una sèrie de persones dels successos d’ahir, però després m’he dedicat a un text que vaig iniciar deu fer un mes, aproximadament, i que, si és que el puc continuar treballant, un dia podria arribar a ser una novel·la. Si és que el puc continuar treballant, he dit, perquè veig que la vida se’m complica. I sempre pel meu mal cap. Però no us he de parlar novament de la meva doble naturalesa d’home d’acció i de recés alhora, que d’això us en vaig fer ja cinc cèntims fa temps. Tanmateix he de dir que la creació és una activitat que m’excita, que m’omple, tot i les dificultats que sempre sol presentar.
Aquest cop he començat definint amb molt de detall els personatges que tinc clars abans de començar a escriure: Data de naixement i de mort, afeccions, manera de ser (Serà interessant de veure com acaben). També he ordenat molts materials que s’hauran de tenir en compte. Alguns ja els tinc a l’abast, d’altres s’hauran de cercar i estudiar. També referències a novel·les llegides que em poden aportar alguna idea sobre el fons o la forma. Situacions…
Construir un text és com construir una casa, encara que –si més no en el meu cas- mai tinc tant definit el text com definida sol estar la casa en els plànols de l’arquitecte. Els canvis sobre la marxa sempre s’esdevenen més definitoris del que jo voldria i acaben modificant elements d’importància en el text que un dia dono per acabat.
Ara ja es fa fosc i he de deixar la feina. Vull anar al Teatre a escoltar el concert de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, una formació que m’agrada seguir perquè entenc que, no sols ho fa bé, sinó que és un element decisiu per a la vida cultural d’aquesta terra. La del vent i de la llum. La del cel i de la tramuntana. La del mar.
Josep Maria Quintana 