La consulta per a la independència de Catalunya que ha tingut lloc a Arenys de Munt es pot interpretar de moltes maneres. De fet, només cal llegir els diaris d’avui per veure com la interpreten de manera diferent El Mundo (“Bufonada”) o La Vanguardia (“El civismo gana en Arenys”).
És clar que no puc estar d’acord amb el qualificatiu del diari madrileny que aglutina la dreta, però és probable que, acceptant que tot s’ha fet amb civisme, penso que alguna cosa de farsa té aquesta consulta que no condueix gairebé a res. Bé, potser m’equivoco i sí que condueix a alguna cosa: a encendre encara més l’anticatalanisme a Espanya, a reforçar els arguments de la dreta més reaccionaria i a demostrar la gran dificultat que, posats a fer-ho seriosament, tindria a Catalunya la victòria del sí a la independència.
D’entrada, només un 41 per cent ha acudit a votar, i això que no s’hi jugava res en aquesta consulta. Es podia, doncs, votar amb el cor i a cop d’impuls, sense esperar-ne cap conseqüència, i dubto molt que la política –la de veritat, s’entén- s’hagi de fer a cop d’impuls sentimental, o amb joguines (tan cíviques com vulgueu) com la d’Arenys. A més, Catalunya no és només Arenys, és també Barcelona, Badalona, Cornellà, l’Hospitalet, Sabadell… Vaja!, que la cosa no és simple.
He llegit que fins i tot es van desplaçar al Maresme independentistes de les Balears. Gent, és clar, que pot i ha de defensar les seves idees, però que, atesa realitat d’aquestes illes, el que gairebé sempre fan és perjudicar la llarga i difícil tasca dels qui, des de l’època franquista, hem defensat la llengua i la cultura catalanes, maldant per fer-ho sense connotacions polítiques (ja sigui per la independència o per un teòric pancatalanisme) que, en aquest punt, provoquen reaccions que sempre acaben anant-nos en contra i desfan una gran part de la labor que s’ha anat fent.
Si hem de patir atacs d’allò més dur simplement perquè el nom oficial de la capital de Menorca sigui dit en català, què no haurem de patir si ara algú lliga inconscientment tota la tasca cultural que amb tant d’esforç hem dut a terme a una possible lluita per a l’independència dels Països Catalans!. Seria un desastre.
Josep Maria Quintana 