Fa uns mesos, la revista de llibres del diari madrileny ABC va dur una crítica de la meva novel·la Els Nikolaidis, amb motiu de la versió castellana que havia publicat Calambur (2008). Deia entre altres coses: “Con esta novela, que se enmarca en un modo de afrontar la narración en la línea que llevó a buen puerto Federico de Roberto en Los Virreyes, otro modo de enfrentarse con la historia siciliana distinto al de Lampedusa y de Sciascia, Quintana nos ofrece la visión de una Menorca que, aprovechándose del proteccionismo comercial de la Corona británica, vio llegar los más dispares europeos en busca de fortuna”.
Aleshores desconeixia jo Federico de Roberto i, naturalment, Los Virreyes, aquesta novel·la que, segons el crític, afrontava la història de la mateixa manera que ho feia jo a Els Nikolaidis. Comprendreu la meva curiositat i que em vagi fer tot d’una amb un exemplar de l’edició que, d’aquella novel·la, acabava de publicar Acantilado (Barcelona, 2008), en una traducció esplèndida de J.R. Monreal. L’obra, més llarga que la meva, ocupa 722 pàgines.
De Roberto, de família noble com Lampedusa, va publicar aquesta narració el 1894, que, com diu la contraportada de l’edició que tinc a les mans, és “una de les més grans i desconegudes novel·les del segle XIX”. Un cop llegida, he d’estar d’acord amb aqueta sentència, perquè la novel·la m’ha semblat deliciosa i profunda, a més de ser una crítica, tan dolça en el forma com despietada en el fons, de la noblesa siciliana, i de la seva decadència paral·lela al procés d’unificació de l’estat italià.
Així doncs, mentre que la meva novel·la destaca més aviat el triomf de la burgesia en el tombant del segle XVIII al XIX, la de De Roberto és la crònica privada i pública de la decadència d’una família de l’antiga estirp espanyola, els avantpassats de la qual adquiriren, en temps de Carles V, el càrrec de virreis.
El marc temporal de la novel·la són els anys que van del 1855 a 1882, i com la meva, combina també la crònica de costums amb una dura sàtira de caire expressionista, però el que més destaca en l’obra de De Roberto és la inoblidable galeria de retrats de nobles prepotents i extravagants enmig de contínues lluites, litigis i intrigues.
M’ha semblat una novel·la intel·ligent que m’ha fet passar unes hores (moltes hores) inoblidables, que recomano a tots els qui els agrada aquesta mena de literatura.
Josep Maria Quintana 