De la cadufada de la Cospedal a la valencianitat de la Pajín

by

Sí, escric poc en aquest blog. Bàsicament, perquè tinc poques coses a dir. O poques ganes de dir-les, que aviat dubto entre una cosa i l’altra. Tot i que sé que no és el mateix. Però mirar el panorama polític que ens envolta és tan depriment que em fa peresa observar-lo.

Tanmateix no puc defugir de parlar de la darrera cadufada de la Cospedal, que acusa el govern i les institucions judicials i policials de cometre un delicte sense cap prova, sense cap detall que doni versemblança a l’acusació, sense adonar-se (o adonant-se, però fotent-se’n) que fer això implica cometre un delicte de calúmnia. Però no importa. La immunitat parlamentària ho cobreix tot! I ningú dels seus no aixeca la veu. Ben al contrari, tots els seus companys li fan el cor: en González Pons, la senyora d’Aznar…

I fixeu-vos: mentre estaven capficats en la defensa d’en Camps, aleshores argumentaven que era l’acusació la que havia de demostrar que el president de València no havia pagat els vestits. Corresponia, doncs –segons ells-, a l’acusació provar el fet delictiu. Ara, en canvi, diuen que són els acusats per ells –és a dir el govern, els jutges, els policies…- els qui ha de demostrar que no fan escoltes il·legals. És el món a l’inrevés. Però a ells els importa un borrall aquesta incoherència. I tanmateix no es pot afirmar blanc i negre a la vegada. No es pot repicar i anar alhora a la processó. Però tan se val! La qüestió és emmetzinar la vida política. Enverinar-la en benefici propi, encara que sigui a costa del desprestigi de les institucions.

I per acabar la comèdia, tenim ara que el PP vol examinar la “valencianitat” de la Pajín. Heu escoltat mai una bestiesa més gran? I que consti que jo, de la Pajín, n’he dit de verdes i de seques. Em sembla un bluf impresentable del PSOE. L’exemple de política que diu el que ha de dir a cada moment, prescindint de si ho creu o no ho creu, de si és veritat o no ho és. Per tant cap simpatia per a aquesta dona. Però en què consisteix la “valencianitat”? Consisteix, per al PP, a dir que el valencià és una llengua diferent del català? A dir que és una llengua anterior a la de Llull? A saber vestir-se ad hoc el dia de la Mare de Déu dels Desemparats? Sí! M’agradaria saber-ho!

Si visquéssim als Estats Units, aquests tipus de controls (que allí els fa el Senat) serien comprensibles. I a més serien útils. Però no per examinar la valencianitat, l’espanyolitat o la catalanitat dels polítics, sinó la seva honestedat. I sobretot, la seva capacitat per a l’exercici del càrrec. Però en un sistema com el nostre on els diputats i els senadors l’únic que han de fer és votar seguint la consigna del cap de files, per quins set sous se’ls ha d’examinar? Si tanmateix l’únic que se’ls demana és que siguin fidels i obedients! Que no pensin i no creïn problemes! I que, si es que es corrompen, que ho facin moderadament, o que siguin prou llestos per amagar-ne les proves.

Vaja, una misèria de país! De debò creieu que val la mena parlar-ne?

Anuncis

%d bloggers like this: