Retorn a les cavernes

by

Demà diumenge, 1 de febrer, Gilles Bernheim serà investit oficialment com a gran rabí de França. Amb aquest motiu concedia una entrevista a Le Monde al llarg de la qual criticava la decisió de Benet XVI de treure l’excomunió a quatre bisbes integristes, un dels quals, Monsenyor Williamson, havia fet declaracions negacionistes de l’holocaust.

“Aquest anunci –deia el rabí- m’ha fet molt de mal en tant que jueu i en tant que militant del diàleg entre les religions. Negar l’holocaust és insultar la memòria dels sis milions de jueus morts en els camps de concentració. Les opinions de Monsenyor Williamson són abjectes. A França i a Alemanya, negar l’holocaust està castigat per la llei. Un cop em va passar l’ensurt, he escoltat les condemnes dels meus amics cristians. Sí “aquestes propostes no són les d’un cristià”, com ha dit Monsenyor Barbarin, arquebisbe de Lyon.

”A més, jo tinc avui moltes preguntes sense resposta. Com és possible que el papa pugui ignorar el negacionisme de Monsenyor Williamson? Si l’aixecament de l’excomunió és una convidada a la reconciliació, com podem reconciliar-nos amb qui s’exclou de la cristiandat amb aquestes opinions? Com podem dialogar amb qui veu en la negació de l’holocaust només una opinió personal? I què passarà ara si els quatre bisbes que ja no estan excomunicats continuen refusant el Vaticà II i l’encíclica “Nostra Aetate” (la declaració adoptada l’any 1965 pel concili Vaticà II en què s’afirma el lligam històric entre el judaisme i el cristianisme)?

”Aquestes qüestions m’inquieten –conclou el rebí-. Com molts cristians i jueus, jo espero respostes clares”.

Certament és difícil d’entendre aquesta decisió papal. No tant pel perdó, que és un gest profundament cristià, com pel fet que passa per damunt d’unes actituds i d’unes opinions terribles, com si aquestes no tinguessin importància. Com si no fos greu l’actitud d’aquests bisbes rebels que no han rectificat una sola coma en les seves posicions. És que hi combrega el papa? Segur que no, però això no basta perquè la seva actitud sigui entenedora.

De fet, dijous passat, el consell central dels jueus d’Alemanya va trencar la seva relació amb l’Església catòlica tot criticant el papa d’haver “donat suport” al negacionisme. D’altra banda, el gran rabí d’Israel ha anul·lat un encontra previst per al mes de març al el Vaticà. A Suïssa, 200 clergues i teòlegs han fet saber als seus bisbes la preocupació que tenen per la rehabilitació dels integristes, decisió que s’inscriu, segons ells, en una sèrie de “decisions fortament regressives”. A França, una cinquantena d’intel·lectuals catòlics de totes les tendències han signat una petició, publicada a la revista “La Vie” demanant “una condemna clara de l’opinió de monsenyor Williamson” pel papa.

Però més enllà d’aquest afer concret, molts catòlics estan –vaja, estem!- preocupats pel fet que Benet XVI doni la mà a aquest corrent cismàtic molt proper als moviments polítics d’extrema dreta. Els 150.000 integristes que formen part de la “Fraternitat de Sant Pius X” són difícilment acceptables per les seves posicions crítiques respecte de les orientacions del concili Vaticà II en matèria de llibertat religiosa i respecte del diàleg amb les altres confessions. Per això em preocupa i molt aquesta actitud papal, que s’inscriu en un context clar de retorn a les cavernes.

Advertisements

%d bloggers like this: