Mentre estava de viatge he llegit la darrera feta del jutge Garzón. Molt més enllà de la llei de la Memòria Històrica, aquest jutge que està encantat d’haver-se conegut vol dur el franquisme als tribunals per un crim contra la humanitat. Dubto que acabi sortint-se amb la seva, i això encara que l’editorial d’El País lloava la decisió presa per aquest instructor feiner i necessitat de glòria que ha encausat tota mena de dictadors, val a dir, però, que amb pocs resultats pràctics. Es cert que va posar una mica neguitós Pinochet, el qual els britànics varen retenir uns mesos a Londres, però finalment el carnicer Xilè tornà al seu país en una cadira de rodes que va abandonar tan bon punt va ser a l’aeroport de Santiago.
Ja sé que la transició de la dictadura a la democràcia al nostre país es va fer sobre molts silencis. Es pot discutir sobre la bondat d’aquell pacte que tanmateix ens va permetre passar a la democràcia sense trets ni fregant la victòria dels uns per la cara dels altres. També ho és que uns van perdonar i els altres van acceptar el perdó, perquè uns s’emparaven en el dret i la raó mentre que els altres empraren la força. De fet, havien ja passat gairebé quaranta anys de la guerra i valia la pena de sacrificar alguns principis per viure democràticament i en llibertat. Per això acordàrem l’amnistia, que va ser una altra peça d’aquest acord a dues bandes, que no donà a cadascú el que era seu però que ens va permetre construir un món que no tenia res a veure amb l’anterior.
Garzón ha hagut d’acudir a la tesi dels “delictes contra la humanitat”, que no prescriuen ni poden amnistiar-se. Era l’única manera de treure el cap en aquesta qüestió que, com he dit, va molt més enllà de la “Memòria Històrica” (que prou soroll ha fet, encara que probablement calia donar-li suport), i que molt probablement acabarà en no-res, però que haurà servit perquè recordem com n’és d’intel•ligent, de just i de progressista.
De tota manera, i malgrat el que he dit fins ara, penso que els llagoters del Vaticà farien bo de guardar silenci en aquests casos, perquè és molt incongruent criticar Garzón i la Memòria Històrica mentre ells van carregant-nos amb més i més sants màrtirs de la Guerra Civil.
Josep Maria Quintana 