Aquests dies s’han comentat a la premsa de Barcelona les paraules de Jordi Pujol amb les quals, educadament però també amb fermesa, recriminava Toni Soler per com es parodiava al papa Benet XVI en el programa Polònia.
Com succeeix en aquests casos, s’han vessat molts comentaris sobre la qüestió i les respostes han estat força diverses. I, com no podia ser d’altra manera, ha sortit a llum la “llibertat d’expressió”.
Més enllà del que jo pensi sobre el papa actual, sobre els seus posicionaments teològics i morals o sobre l’estructura jeràrquica i –per què no dir-ho?- dictatorial de l’Església, la pregunta de Pujol a Toni Soler continua essent vàlida: S’atreviria Toni Soler a fer amb els jueus i els musulmans el que fa amb el Summe Pontífex dels catòlics?
I si la resposta fos no (que no ho sé), aleshores li hauríem de demanar: I per què no? Per manca de llibertat? Perquè fer-ho atempta a la llibertat? Per covardia? Per por? Per autocensura?
Penso que saber-ho seria força interessant.