Un greu error de càlcul

by

És gairebé inconcebible (per molt que fets com aquest són incomptables en política) el que ha succeït en el Caucas. I només s’explica per la imprudència, d’aquest jove president de Geòrgia, Mijail Saakashvili, meitat broker meitat neocon, ambiciós de mena, amant del conservadurisme republicà més ranci (va dedicar fins i tot una avinguda de la capital georgiana a Georg W. Bush), que va calcular malament els seus passos i decidí que la seva actuació militar a Osètia seria un passeig.

Res més lluny d’això. Amb la seva decisió va fer que un altre polític també ambiciós, però força més bregat, molt més cínic i incomparablement més poderós, Vladimir Putin, veiés les portes obertes per entrar dins Geòrgia, acusar el jove president Saakashvili de criminal de guerra i deixar amb el cul a l’aire els Estats Units (que poden amenaçar però poca cosa més en aquella zona). En definitiva, com deia molt bé avui un comentari editorial de Le Figaro, “En décidant l’assaut contre l’Ossétie du Sud jeudi, le président géorgien a joué à quitte ou double et a perdu.” O el que és el mateix, s’ho ha jugat al tot o res i ha perdut.

Ara bé, no acaba només aquí la cosa (fixeu-vos amb quina perversió ens movem que encara no he parlat de morts, quan ja n’hi ha milers), perquè amb aquest nou posicionament rus, que exigeix ara que es respecti la possible futura independència d’Osètia del Sud (70.000 habitants, és a dir una Menorca qualsevol) y també d’ Abjàsia (uns 44.000 h, una mica més que Maó), Washington i Varsòvia han aconseguit de signar un acord preliminar per a la instal·lació a Polònia de la part decisiva de l’escut antimíssils nord-americà, concebut per a prevenir possibles atacs aeris d’Estats hostils.

Mentre que Txèquia ja havia acceptat instal·lar en el seu territori l’altra part integral de l’escut, un gegantesc radar capaç de patrullar l’espai aeri lluny de les fronteres occidentals de l’OTAN, els negociadors polonesos i nord-americans van trigar molt més a concloure el seu acord, que preveu la instal·lació a Polònia d’uns coets interceptores de llarg abast.

Com ens recorda avui La Vanguardia en un curt signat per M. Stasinski, el que no va ser possible acordar durant gairebé dos anys entre dos successius governs polonesos i l’Administració Bush s’ha consensuat en qüestió de dies gràcies a la guerra entre Rússia i Geòrgia. La decisiva ronda de negociacions va començar el dimecres, quan una delegació nord-americana va arribar A Varsòvia amb noves propostes. EE. UU. va acabar per cedir a la demanda polonesa que, en canvi del seu consens per a allotjar l’escut, Washington ofereixi a Varsòvia garanties addicionals de seguretat, cedeixi una bateria permanent de míssils “patriot” i financi significativament les defenses antiaèries poloneses. El tracte inclourà una declaració especial mitjançant la qual EE. UU. ofereix a Polònia la seva assistència militar “en cas d’agressió per part d’un tercer Estat”, així com la instal·lació a Polònia d’una base nord-americana a partir del 2012.

Tot això haurem d’agrair a aquest jove president georgià, tan preparat (es llicenciat i doctor per Columbia –Nova York-) i tan estúpid. Gràcies a ell (i a les guineus astutes que governen Rússia i els Estats Units), Europa i el Món són, a partir d’avui, força més insegurs.

Anuncis

%d bloggers like this: