Per què Geòrgia, un estat que té uns cinc milions d’habitants i un exèrcit insignificant respecte de Rússia, que en té cent quaranta-tres milions, ataca directament Osètia del Sud, que amb prou feines té setanta mil habitants, sabent que aquest atac implicarà immediatament una resposta (proporcionada o desproporcionada) del gegant veí?
Per què Rússia, que s’ha oposat tan directament a la independència de Kosovo, al·legant la integritat Sèrbia, ara recolza els moviments independentistes d’Osètia del Sud?
Per què Rússia, defensa aquests moviments prorussos d’Osètia del Sud quan ofega amb les armes els moviment independentistes de Txetxènia?
Per què els Estats Units critiquen la intervenció russa contra Geòrgia quan ells entraren a sang i foc a l’Iraq?
Fins quan la Unió Europea continuarà essent una convidada de pedra en el debat polític internacional?
Fins quan l’ONU mantindrà el dret de veto de les grans potències que converteixen l’organització internacional en un fòrum absolutament inútil?
Probablement, les respostes a aquests interrogants són evidents, però no per això deixen de ser preocupants, perquè, qualsevulla que siguin les causes que expliquen els conflictes a què he fet referència, tots ells acaben produint morts, dolor, pobresa i desgràcies per a una gent que, gairebé sense possibilitats de dir-hi la seva, pateix les conseqüències desoladores del irresponsables dirigents polítics del món.
Josep Maria Quintana 