Conferència sobre la laïcitat

by

El catedràtic de història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Botey, va pronunciar ahir a Maó una conferència sobre la laïcitat convidat pels cristians per al socialisme. Hi vaig assistir. No hi havia gaire públic, bàsicament hi vaig veure persones bàsicament d’esquerra, algunes creients i d’altres agnòstiques. La conferència va ser molt clara i documentada, alhora que molt crítica amb el tarannà actual de l’Església.

No m’hi he de referir. Sí, en canvi, vull dir una cosa referent a una crítica que va sorgir durant el diàleg que es produí després que l’orador acabés el seu discurs. En general, els qui van parlar es van mostrar molt pessimistes sobre la política de Zapatero de cara a la instauració d’un estat vertaderament laic a casa nostra que permeti una autèntica separació de l’Església i de l’Estat, que trenqui amb els Convenis vigents (els que supliren al Concordat franquista del 1953) i deixi l’Església lliure de lligams amb el poder.

Deixant de banda que, com va recordar molt bé el conferenciant, el programa electoral del PSOE no va prometre cap avanç en aquest sentit, el que a mi em preocupa no és que el PSOE (que ocupa el poder amb una minoria majoritària i que ni de prop tindria força per revocar els Convenis amb la Santa Seu) no hagi assumit com a objecte prioritari aquesta separació, sinó que l’Església Catòlica s’aferri a aquests Convenis i no abandoni la opció de “la Cristiandat”, que va assumir fa més de 1500 anys, la qual, per cert, té molt poc a veure amb l’Evangeli. I també em preocupa (encara que ho trobo coherent amb la seva manera d’actuar) que continuï titllant de relativistes (i, per tant, d’herètics, encara que no ho digui així, tan clarament) tots els cristians que entenem que el “iusnaturalisme” (en el qual militen Ratzinger, Rouco i tutti quanti) no és l’expressió d’un dret que Déu ha insuflat en l’ànima de l’home, sinó una ideologia lligada a una determinada concepció del poder. En definitiva, al poder dels qui se senten exclusivament llegitimats per a interpretar aquest “dret natural” que, segons diuen ells, els estats no poden contradir.

Mentre s’exalci el iusnaturalisme, no serà possible la laïcitat. Ara que, com va dir molt bé el professor Botey, per molt que s’hi esmercin, per molt que hi lluitin en contra, el procés de laïcització de la societat és ja un fet imparable.

Anuncis

%d bloggers like this: