El Pregó

by

El passat dissabte, dia 19 de juliol, a sol·licitud de l’Ajuntament des Castell, poble on la meva dona i jo ens vam fer una casa 1983 i on vivim encara, per bé que amb la intermitència del 1986 al 1992, que vam ser a Barcelona, on jo exercia com a registrador de la propietat, vaig fer el pregó de les festes. Va ser un acte popular celebrat a la gran esplanada del poble, entre el brogit de la gent i ja en plena ebullició de la festa.

Vaig considerar un honor que se’m convidés i així li ho vaig dir a l’alcalde, el senyor Cabrera, perquè jo no he tingut gairebé cap intervenció pública en aquest poble on se m’ha acollit molt bé i on he viscut plenament feliç, doncs m’ha possibilitat, entre altres coses, de contemplar, cada matí, el port de Maó en despertar-me. I això no té preu. Davant meu, a l’altra costat del port, tinc la porta d’entrada i els murs del Llatzaret, i darrera seu, les edificacions de la gran fortalesa de La Mola. I això ho considero un privilegi que mai no podré agrair prou.

Recordo que vaig fer una conferència sobre Ruiz i Pablo, també en el marc de les festes, crec que era l’any 1981. D’aleshores ençà no havia tingut cap més intervenció pública en el poble, per això vaig creure que m’ho havia de preparar bé i dir el que es Castell ha significat per a mi, i també el que em sembla què ha significat per a la història de Menorca.

Es Castell és el poble més modern de l’illa, atès que el van planificar i construir els britànics a partir del 1771. Quina diferència amb Maó que ja existia durant l’època romana!. Però és un poble amb una personalitat molt especial, que jo he intentat glossar en el pregó que vaig intitular “Elogi a la diferència”, perquè aquest saber viure i conviure des de la diferència és allò que, al meu entendre, marca la identitat des Castell.

Com que el pregó havia de ser festiu, vaig acabar-lo amb un seguit de versos, entre els quals vaig incloure dos poemes d’altres autors, concretament de Joan Timoner Petrus, un interessant poeta que formar part del primer nucli de catalanistes dins la primera meitat del segle XX i que la Guerra Civil (a la que va sobreviure) va silenciar per sempre més, i un altre d’Àngel Ruiz i Pablo, poeta i escriptor nascut a Es Castell durant el segle XIX, i que ha estat l’escriptor més conegut i reconegut del seu temps a l’illa de Menorca.

Com dic al pregó, els versos són un pura joguina en to festiu, ja que sóc conscient que no tenen cap valor des del punt de vista literari. Per això demano perdó a Ponç Pons i als altres poetes menorquins, als qui prometo que no tornaré a caure en la temptació de voler escriure poesia.

Com que molta gent m’ha demanat que publiqués el text del pregó, acabo de penjar-lo a la meva web, concretament a l’apartat de conferències dins la secció de literatura i assaig.

Anuncis

%d bloggers like this: