Amb la decisió del Govern basc de fer una consulta popular sobre la capacitat de decidir i la subsegüent decisió del Govern de l’estat de presentar recurs davant el Constitucional demanant que la deixi sense efecte, fet que ha provocat la suspensió cautelar i temporal de la norma basca, hem sentit moltes paraules gruixudes per cada banda. La majoria, penso, desencertades i fora de lloc.
Ni el lendakari ha comès “necessàriament” cap il·legalitat, tot burlant-se de la Constitució, com assegura la vicepresidenta de la Vega (això ho sabrem quan el Constitucional dicti sentència i ens digui que la llei de consulta aprovada pel Parlament basc és nul·la per ser contrària a la Constitució i a les lleis, si és que és aquest el veredicte), ni tampoc la decisió del Govern de l’Estat de demanar la suspensió cautelar de la norma “supone de hecho la suspensión de nuestro autogobierno político, del autogobierno contenido en el Estatuto de Gernika”, com ha afirmat el lendakari.
Els qui ens hem format jurídicament sabem que la llei no sempre és prou clara i que sovint comporta interpretacions diferents. Per això hi ha els jutges i, en aquest cas, el Tribunal Constitucional que, ens agradi o no, estem o no d’acord amb les seves sentències, és l’intèrpret màxim i últim de la Constitució espanyola, en la qual tots tenim empara.
Si comencem a la futura sentència amb declaracions i interpretacions subjectives de la llei com les que he citat més amung, és evident que la sentència no podrà serà acceptada per una de les dues parts. I això perquè, si aquesta declara finalment que la consulta és inconstitucional, aleshores el lendakari haurà d’afirmar necessàriament que aquella decisió “anul·la la capacitat de decisió del govern d’Euskadi” i s’haurà de declarar fora del marc constitucional. I per contra, si el nostre més alt tribunal diu que la consulta no és formalment un referèndum i que, per tant, és legal, aleshores, què haurà de dir el govern de l’Estat? Podrà acceptar pacíficament la decisió presa?
Jo no sé si és cert el que asseguren molts comentaristes polítics: que això és una jugada d’Ibarretxe per declarar-se víctima i aconseguir d’aquesta manera un millor resultat electoral a Euskadi. Ni gosaria tampoc a afirmar que aquesta consulta sigui formalment un referèndum, consideració que, de fer-la el Constitucional, l’obligarà de declarar-la il·legal, ja que només el president del Govern d’Espanya té aquesta facultat.
Ara bé, més enllà dels secrets amagats que comporti la decisió del Govern basc a l’hora de programar aquesta consulta, que s’ha decidit per una llei del parlament autonòmic, i prescindint també de jutjar la bona o mala fe del Govern d’Espanya quan assegura rotundament que la consulta és il·legal per anticonstitucional, el que a mi se’m fa mal d’entendre és que el president d’un govern autonòmic, que és constitucionalment el representant de l’Estat en aquell territori, no pugui fer una consulta popular sobre una qüestió, qualsevulla que sigui aquesta, amb caràcter no vinculant. Això –què voleu que us digui!- em costa d’entendre-ho. Confio, però, que la saviesa jurídica del Constitucional m’ho explicarà, i no dubti ningú que acceptaré el veredicte.
Josep Maria Quintana 